Baixada de cavall

El Sr. Germà Gordó ha fet unes lamentables declaracions, inoportunes, i equivocades al si de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, aquest lloc on es va aplaudir a Francesc Homs per dir que a la independència de Catalunya s’hi arriba via referèndum i es va xiular a Lluí Rabell per encapçalar una llista que defensa exactament aquesta postura.
Però no és de la Universitat del que vull fer el comentari, si no de la baixada de cavall del Conseller Gordó. A priori, tractant-se d’un membre del govern Mas es podria deduir que les declaracions son fruit de la estesa condició de polítics mediocres e ineptes de la majoria de membres del govern.
Crec que aquesta vegada no ha sigut aquesta la causa. Penso que han sigut afirmacions meditades i amb objectius molt clars: crispar el debat sobre la independència de Catalunya, dificultar la relació amb les autonomies concernides i per tant dificultar encara més el diàleg per arribar a un pacte que faci possible l’autodeterminació de Catalunya.
Per a poder seguir les passes d’Escòcia i Quebec cal fer amics, no enemics. Quan es diuen ximpleries com les del conseller, es posa en dificultats a governs de tarannà obert, que acaben de guanyar les eleccions al PP i que han donat en els seus primers dies passes significatives d’apropament cap a Catalunya. Un tema que de ben segur no els és gens senzill per a ells, pressionats per les respectives cavernes. O és que ja hem oblidat les ferotges campanyes anti catalanes del PP(aliat anys i panys amb CiU) a Balears i València? O la tragicomèdia del LAPAO i el LAPAPID?
Afirmar el que ha afirmat el conseller és curtcicuitar qualsevol possibilitat d’apropament i acord amb els territoris de l’antic regne d’Aragó, paradoxalment quan han quedat tots ells fora de l’àmbit de govern del PP. Em sembla una evidència elemental.
Per tant, no crec que les declaracions del Sr. Gordó siguin fruit de la seva incapacitat política. Van carregades d’intenció, la mateixa intenció del nucli de CDC i el president Mas: fe servir l’independentisme com una bubota per a posicionar-se al tauler i seguir aplicant les seves polítiques conservadores. I per tant verbalitzar que volen la independència (que és un desig d’àmplies capes socials que hauríem de quantificar en un referèndum) per a no arribar-hi. Aquesta és exactament, al meu parer, la política de Junts pel Sí i l’amenaça més greu a la que s’enfronta el moviment independentista.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s