Carta oberta a Raül Romeva (@raulromeva)

Carta oberta a Raül Romeva
Apreciat Raül: des de la distància que avui políticament ens separa, vull compartir amb tu algun neguit que de ben segur continuem tenint en comú.
Després de la teva sortida de ICV i d’haver assegurat que per respecte al teu anterior partit no participaries en cap llista de la propera contesa electoral, ara encapçales “Junts pel Sí”, una llista destinada a tenir un paper rellevant en la propera legislatura.
El que et vull comentar te a veure amb els orígens d’aquesta llista que encapçales i algunes anomalies que, des dels meus modestos coneixements, hi observo.
Després de dos legislatures estroncades, el president Mas ens ha tornat a convocar a les urnes. La primera legislatura del President ( i sembla que de bell nou candidat Mas) va ser la de les metàfores marineres i el “govern dels millors”. Van fracassar estrepitosament i es van deixar un munt d’escons pel camí. Qui va recolzar el Govern en aquesta etapa va ser bàsicament el PP.
A la segona legislatura la encara CiU canvia d’aliats, i és ERC qui recolza el feble govern Mas. I aquí comencen les anomalies democràtiques que em neguitegen: hem vist simultaniejar dos condicions que al meu parer son antagòniques: mentre el Sr. Oriol Junqueras era reconegut com a cap de l’oposició, el seu partit donava recolzament al govern. Segur que tu, Raül, que tan be coneixes Europa i les democràcies més consolidades, saps que una situació com aquesta no es dona. És completament anòmala i empobreix la democràcia. Quan convé fer pactes o coalicions entre les dos principals formacions polítiques, sol fer-se com a Alemanya, la gran coalició CDU-SPD.
Passem, però, a l’actualitat: encapçales una llista, “Junts pel Sí”, encara que sembla que no ets candidat a la presidència de la Generalitat. Ho és, segons tots els indicis, el nº 4, el Sr. Mas, ara candidat només de CDC. Torno a referir-me a la teva llarga experiència no ja europea, si no mundial: coneixes algun altre cas semblant?. Jo, amb menys informació que tu, no el conec. I en tot cas em sembla una anomalia democràtica.
Passo per alt les declaracions i contra declaracions que trufen el cada dia de “Junts pel Sí”. Allargaria excessivament aquesta carta. Però si vull acabar comentant unes declaracions teves amb les que estic absolutament d’acord: “….aclarir el que ha passat a Convergència” i “assumir responsabilitats”. Torno a fer servir els teus coneixements de política internacional: has assistit a dimissions de polítics per un doctorat parcialment plagiat o per una infracció de trànsit amagada. Que caldria fer quan un partit té les seus embargades preventivament i està enfangat en un oceà de corrupció?. Crec compartir amb tu que en aquests casos, mentre la justícia fa la seva feina, els responsables d’aquest partit (CDC a Catalunya, PSOE a Andalucia i PP i a España) haurien de dimitir immediatament de les seves responsabilitats polítiques. No fer-ho així no és ja una anomalia democràtica: és pura i senzillament destruir les bases mateixes de la democràcia. Malauradament ja no hi som a temps: tenim a CDC i al Sr. Mas còmodament instal•lats a”Junts pel Sí”, sense que ni tan sols s’albiri la més mínima exigència de responsabilitat política. Crec que amb aquests vímets no podrem teixir el cistell de la independència. Independència que molts, fora de “Junts pel Sí”, desitgem igual que tu. I per això alguns estem a “Catalunya sí que és pot”, amb les formacions polítiques que creuen que la via (no tercera) per a la independència és, si el poble ho decideix, l’autodeterminació de Catalunya.
El de “Junts pel Sí”, Raül, (i t’ho escric amb absoluta cordialitat) em fa pensar amb la cabina dels germans Marx a “Una nit a l’òpera”. El més trist i preocupant és que el vaixell dels Marx no anava cap a Ítaca: anava a la illa d’Ellis, que no és exactament el mateix.

Cordialment

Lluís Medir

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Carta oberta a Raül Romeva (@raulromeva)

  1. Etxeberria ha dit:

    En “Catalunya sí que és pot” no defendeis l’AUTOdeterminació de Catalunya, en tanto en cuanto supeditáis el referendum a un cambio Constitucional que con las mayorias existentes y las que prevén las encuestas no se va a dar. Me parece falta de honestidad no reconocerlo.
    Me recuerda a las practicas del Filibusterismo. Consciente o inconscientemente bloqueáis la cuestion independentista en el tiempo, supeditándolo a un proceso de cambio constitucional que puede durar años y con los dos principales partidos manifiestamente en contra de reconocer ese derecho.
    Margaret Tacher uso el No hay alternativa, y el discurso de QSQP en esta cuestion me recuerda bastate desgraciadamente.
    Espero despues de las elecciones de Noviembre, ante la prespectiva de 4 años mas de un gobierno de PP apoyado por Ciudadanos, todos los independentistas de buena fe que aun creeis en la transición en lugar de en la ruptura, paséis a apoyar partidos que defienden la autodeterminación sin tutelas.

  2. miquel bacardit ha dit:

    SENYOR MEDIR,. NO EL CONEC I, PER TANT, POC PODRIA JUTJAR-LO, ACOSTUMO A CREURE AMB EL QUE VEIG, I EL QUE HE VIST I LLEGIT DE VOSTÈ SOBRE LA LLISTA JUNTS PEL SI (PEL 3%). EM SEMBLA DE PERSONA POC RAONADA I MOLT POC EDUCADA, QUE JO SAPIGA NINGU D’AQUESTA LLISTA TE RES A VEURE AMB CAP 3%. I SI HI HA ALGÚ, QUAN ES DEMOSTRI HO SABREM, AVANÇ NO, SERAN ALGUNS MOLT MINORITARIS, HO LAMENTO SENYOR MEDIR PER EL BOSC NO LI DEIXA VEURE ELS ARBRES.

    • lluismedir ha dit:

      Distingit Sr. Bacardit: intento ser raonat i no voldria ofendre amb els meus comentaris.
      Però, lamentablement, la corrupció a CDC es sistèmica, es a dir és total. L’agafa de cap a peus. No parlo en cap moment de responsabilitats judicials, (lògicament, ja que això no em correspon) però sí exigeixo responsabilitats polítiques. Crec que fer-ho és el dret de qualsevol ciutadà en un estat que volem democràtic. I quan una persona ha sigut conseller en cap d’un govern del Sr. Pujol (avui ja no molt honorable) que ha confessat les seves irregularitats fiscals, i ha dirigit el partit que te les seus embargades preventivament, una llarga llista d’imputats, i escàndols com el Palau i altres, políticament crec que està obligat a dimitir hi estigui o no implicat directament. Dissortadament no invento res, és la pura realitat d’un espès bosc de corrupció que és pretén dissimular amb successives fugides endavant.
      Lamento que a Catalunya estiguem enfangats amb aquestes misèries. Però no crec que la solució sigui tapar-les.
      De totes maneres, gràcies pel seu comentari.

      Lluís Medir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s