GRÈCIA AL COR…… I UNA LLIÇÓ

Ahir es van celebrar eleccions a Grècia. I Syriza, el partit que lidera Alexis Tsipras, les ha tornat a guanyar clarament, amb més de 7 punts de distància sobre el segon partit, la “Nova Democràcia”, el partit de dretes que amb el PASOK (l’equivalent grec del PSOE) van col•laborar de manera imprescindible amb la troika per a portar el seu país a la ruïna.
Des d’ahir vespre moltes persones d’esquerres, a casa nostra, celebrem aquesta victòria. No ha sigut, de ben segur, una victòria senzilla ni té la dolçor de les sempre anhelades victòries electorals. I no ho escric ( que també) per la baixa participació de tan sols una mica més del 53%.
Ho escric sobre tot per el procés (de tant pocs mesos) que les ha precedit: l’esclat d’il•lusió de la primera victòria, les difícils, aspres i desiguals negociacions amb els interessos falsament anomenats europeus (quan en realitat son els interessos de la troika) i el primer gest carregat de democràcia, dignitat i valentia: el referèndum per acceptar o no les condicions que semblaven imposar-se.
Tots recordem el seu resultat: victòria claríssima del poble grec i “nein” antidemocràtic amb regust de cop d’estat del poder europeu, que incloïa un enduriment de les condicions. Crec recordar que va ser en aquells dies difícils quan Alexis Tsipras va dir al Parlament grec: “Hem pres la decisió de mantenir-nos en vida enlloc de suïcidar-nos protestant per la injustícia comesa”. I poc després, de manera coherent, va cercar en la democràcia el camí cap a la solució: va convocar noves eleccions, les que es van celebrar ahir.
Entenc aquestes eleccions gairebé com una pregunta al poble grec: volen que la situació imposada l’administrin els d’abans ( que en son responsables en la seva part) o ens fan confiança per a que ho fem nosaltres?.
Els hi sona allò de les eleccions plebiscitàries? Podríem qualificar de plebiscitari el plantejament del govern grec sortint ( i feliçment entrant)?. Sigui o no plebiscitari (formalment ja sé que no), el que és cert és que tot plegat, per part de Syriza i el poble grec és una impagable lliçó de democràcia que avui ha permès a Alexis Tsipras declarar que “Grècia és sinònim de lluita i equitat”.
Però escric també pensant en el llarg i dolorós camí de lluita cap a l’equitat: és el que espera al poble grec per obra i gràcia de la iniquitat de la troika i els seus partidaris, entre ells els de casa nostra: Rajoy, Mas, Rivera, la banca preocupada per la independència i “tutti li quanti”.
Gran lliçó de democràcia i valentia la que ens acaba de donar el poble grec: en una impecable seqüència, eleccions ordinàries, referèndum i eleccions “plebiscitàries”. Tot ha acabat just 7 dies abans que a Catalunya tinguem l’oportunitat de defensar amb el vot la nostra democràcia, de recuperar el que ens han pres els darrers anys i d’exigir l’autodeterminació.
Gran talla i categoria polítiques les de Syriza i Alexis Tsipras, que, dit sigui de pas, no era el numero 4 per Atenes: era el primer, defensant les seves idees i propostes. Com ha de ser en pura democràcia.
Crec que tot plegat és el que escric en el títol: Grècia al cor….. i una lliçó. L’haurem aprés els catalans i les catalanes per a diumenge vinent? Amb 6 dies més ho sabrem.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s