DEL CICLOSTIL A INTERNET: Josep Colome (1951-2015)

Avui hem conegut el traspàs de Josep Colome. Després de lluitar contra una malaltia, la mort l’ha empaitat al darrer revolt de la cursa: quan tot semblava ben encarrilat ens arriba la tristíssima noticia.
A Josep Colome la lluita no li venia de nou. Es va forjar en la clandestinitat més dura i fruit de les seves activitats en va ser la detenció a “Via Laietana”, on va conèixer de primera ma la “hospitalitat” de la Brigada Político Social. Va ser un dels organitzadors de les Joventuts Comunistes de Catalunya ( de les que fou impulsor), organitzà amb un altre gironí, també molt prematurament absent (Carles Caussa), la primera cèl•lula del PSUC a la Universitat Autònoma, fou membre del Comitè Central d’aquest partit. Darrerament, en els intervals de la seva malaltia, continuava“penjant” a Internet “Front” publicació del PSUC viu, un impagable testimoni de la crítica i la denúncia a la situació actual feta des de posicions ideològicament sòlides, fonamentades, plenament vigents.
Però Josep fou també una persona de cultura envejable, extensa: Doctor en llengües clàssiques, es passejava pels clàssics amb total normalitat, en tenia un coneixement enciclopèdic. Dominava la filosofia, ensenyava alemany (la gran llengua, després del grec, de la filosofia).Ha sigut, és, un erudit en el més ampli sentit de la paraula.
Amic exemplar, persona afable i propera, encantadorament irònic (com correspon a un savi) valent, tenaç, noble i lleial, generós, hauríem de menester dos diccionaris plens de neologismes per a glosar les seves virtuts. Pertany a una generació que ha assistit a grans transformacions i a un piló de lluites: és la generació de les mobilitzacions contra les guerres (del Vietnam a l’Iraq), del maig del 68, de la lluita contra la dictadura feixista espanyola, la que va organitzar la seva caiguda, la que s’ha posat al dia després de l’ensulsiada del mur de Berlín. Tot això i molt més enmig d’una revolució tecnològica que ens ha portat del telèfon analògic a Internet, del ciclostil clandestí al “Front” digital.
En Josep ha marxat en una matinada infausta, “ligero como los hijos de la mar”, amb restes heroiques de tinta de ciclostil a les mans i amb els dits a punt de teclejar el proper número del “Front”. En aquest interval ha transcorregut la seva vida: dedicada a estimar als seus i a tots nosaltres. Ens deixa el seu mestratge i el seu exemple imprescindible.
Lluís Medir

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s