TODO POR LA PATRIA, TOT PER LA PÀTRIA

Perdó, segurament hauria de titular només “Tot per la pàtria”, ja que és la CUP, ferma defensora de les essències pàtries ( i per tant de la llengua) qui ha entregat, en un gest d’heroisme, aquesta nostre pàtria a la dreta.
Malgrat tot titulo així, en català i en castellà, aquest post: en castellà per que el manllevo de les casernes de la Guardia Civil, on figura escrit, sobre un fons de la bandera espanyola, aquest eslògan que explicita la ferma decisió dels seus membres de fer qualsevol sacrifici per la “patria”. En català perquè a partir d’ahir els amics i amigues de la CUP poden pintar a la porta de les seves seus un “Tot per la pàtria”, això sí, sobre bandera estelada amb triangle groc i estrella roja. Que em perdonin les amigues i amigues de la CUP (si ahir vaig escoltar bé a la Sra. Gabriel) haver començat amb una pinzellada d’humor la meva crítica a la seva decisió política.
Vull aclarir, d’antuvi, que el que més m’ha sorprès del seu vot d’investidura al Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont és el que han trigat en fer-ho, no el que ho hagin fet. Han allargat innecessàriament una decisió que per a elles i ells era, probablement, inevitable; han desprestigiat una mica més la política gràcies al camí, també innecessari, que han emprat fins a la, per alguns, prevista decisió final. He encertat, i perdonin la immodèstia, el que des setembre veia clar: estava convençut de que la CUP investiria a la dreta si en tenia oportunitat. Rellegeixin, si tenen temps i paciència, el meu post del dia 29 d’octubre passat titulat “investir o no Artur Mas. El fals dilema de la CUP” .
Però els confesso que vaig a arribar a creure que m’havia equivocat. I que finalment aniríem a unes noves eleccions el 6 de Març com a mal menor. Per uns dies em va semblar que gràcies a la CUP, a Catalunya faríem el primer pas important per a desempallegar-nos del pujolisme. La perspectiva d’avortar la legislatura i anar a unes noves eleccions en les que semblava (i només ho semblava) ERC no volia rescatar una vegada més a CDC, significava una oportunitat per a acabar amb el pujolisme. La no investidura, per tant, era el primer acte d’aquest altre procés, (que, dit sigui de pas, enfortiria al procés per antonomàsia) que hauria pogut culminar amb una possible (i probable, segons alguns) derrota electoral de CDC, tal com va passar el 20 de desembre.
Finalment, però, la continuïtat s’ha imposat. L’ombra del pujolisme ha resultat massa allargada per a la CUP i han pres, des de la meva opinió, les dos pitjors decisions entre les que podien prendre: investir a algú de CDC amagat en el puzzle conservador de Junts pel Si, alhora que donar a Artur Mas el que desitjava: mantenir el procés en via morta; continuar en conflicte permanent amb “Madrid”; reforçar les opcions del PP de continuar a la Moncloa; consolidar a Catalunya les seves polítiques neoliberals desmantellant serveis públics i, finalment, donar-li mesos o anys per a intentar reconstruir CDC.
Mai des de l’esquerra s’havia ajudat tant a la dreta. No sé concretament que ha passat en les 48 hores anteriors al diumenge dia 10. No sé quins factors han sigut decisius per a que la CUP girés 180º arraconant una decisió que semblava ferma i adoptant-ne una altre diametralment oposada. Segurament acabarem sabent-ho. Dissortadament serà tard.
Però si crec estar en condicions d’afirmar que a banda dels danys interns soferts per la CUP en la seva pròpia organització, qüestió que només a elles i ells competeix avaluar i superar, els danys fets al conjunt de Catalunya son d’especial gravetat: el procés cap a la independència continuarà sent una quimera; la pèrdua per al conjunt de l’esquerra, que és fragmenta, és greu; la degradació de la nostra ja escassa qualitat democràtica gràcies a actuacions com la del Sr. Baños, o al increïble contingut del pacte de capitulació de la CUP (injusta i exageradament cruel) és molt preocupant; la propera constitució del govern de continuïtat una perspectiva dolenta per a la majoria de la població.
Avui la Sra. Forcadell ha anat a Madrid per a lliurar a Felipe VI el resultat de la sessió d’investidura. El rei d’Espanya nomenarà president autonòmic al Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont. De moment, dons, seguim connectats i a l’espera d’esdeveniments.
En definitiva, i segons el meu parer, gràcies a la investidura del Molt Honorable Sr. Puigdemont hem ajornat “sine die” la imprescindible regeneració de Catalunya. El rescat social, el diàleg amb Espanya, la transparència i la condemna a la corrupció hauran d’esperar : una pèssima realitat per al nostre país, la nostra pàtria si voleu.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s