Arribo tard al teu aniversari: en descàrrec et puc assegurar que vaig intentar ser-hi a temps, però el post que creia haver enviat el dia 22 no ha aparegut. O almenys jo no el se trobar: coses del meu analfabetisme digital.
El que et deia, Maribel, era el que resumeix l’encapçalament. Felicitats per el teu aniversari, els rodons 60 anys, felicitats per la teva trajectòria i gràcies, moltes gràcies per el que has fet.
En llenguatge mariner (no en vull dir metàfora marinera) el teu moment vital ve a ser com aquell moment excepcional en que un o una navegant fan per primera vegada el Cap d’Hornos: tenen dret a posar-se una arracada a l’orella, ells i elles. Tu t’has guanyat de sobres l’arracada. I ja decidiràs si te la poses.
I et donava les gràcies, en general, per la teva trajectòria en l’educació: he conegut en tu a una persona entranyable, valenta, tossuda, decidida, hàbil en la tàctica i clarivident en la estratègia. I a una educadora infatigable, constant, absolutament vocacional, capacitada, oberta i receptiva.
I també gràcies, en particular, per els anys de col·laboració que van permetre que la necessitat de noves escoles a Palafrugell florís en el projecte de “El Carrilet” i granés en el magnífic edifici que l’ha allotjat. En quest cas puc afirmar, així ho crec, que la teva feina ha ajudat significativament a pujar el nivell de l’educació a Palafrugell.
Tinc l’absoluta certitud que des el teu nou “rol” de persona no lligada a la feina quotidiana, continuaràs exercint d’educadora. I ho faràs tan bé o millor que fins ara. I en primera persona et puc assegurar que ser jubilat és una magnífica etapa de la vida.
Per molts anys i, repeteixo, felicitats i moltes gràcies.
Lluís Medir
A peu de les Gavarres. 