SOBRE EL MANIFEST KOINÉ

En la meva modesta opinió aquest manifest, que tanta polseguera aixeca i probablement encara aixecarà, és profundament equivocat. I realment perillós per a Catalunya. Ho intentaré argumentar.

Ho faré sense entrar en cap mena de judici d’intencions. No qualificaré el manifest excepte de profundament equivocat ni afegiré sal gruixuda en els meus comentaris:  tan sols escriuré les meves raons.

No  vull ni puc esmenar la plana als sociolingüistes (signants o no) que, exercint com a tals, ens avisen de que el català és avui a Catalunya la llengua en pitjor situació de les dos que son cooficials a casa nostre. Hi estic d’acord. Però aquí s’acaben les meves coincidències amb el manifest.

Crec que el tan esmentat manifest parteix d’un error global que l’invalida totalment: analitza ucrònica i malament causes i orígens de la situació, atribueix com a causa fenòmens (la immigració) que va ser i és una oportunitat per al català i erra profundament en la proposta de solució. A més, involuntàriament sens dubte, dona munició als adversaris del català.

Si discutibles i complexes son els orígens del problema (ens hauríem de remuntar fins el segle XV i escoltar als historiadors) si que hi ha causes actuals que, curiosament, no figuren al manifest. Aquest parteix de la tesi de que en una Catalunya independent si el català és la única llengua oficial podrem  superar la situació actual. La meva experiència (absolutament empírica, ho reconec, res a veure amb coneixements sociolingüístics) em diu que en el mon global hi ha tres llengües que per diverses raons s’estan imposant: el xinés mandarí, l’anglès i el castellà. Ho fan, crec, per raons demogràfiques, tecnològiques, científiques i econòmiques entre d’altres menys aparents i que de ben segur ells coneixen.

La realitat es que estats poc poblats equiparables a una futura Catalunya independent, com tants n’hi ha a la Unió Europea, tenen en posició subordinada la seva llengua respecte de l’anglès. Quin futur té l’holandès, el suec, el danès, per exemple? Crec que semblant al del català amb la condició de que els respectius estats facin polítiques lingüístiques correctes. Però si deixem aquest grup, quin és el present de l’alemany, la llengua de l’estat nació més poderós de Europa?. Quantes persones estudien alemany a casa nostre i quantes anglès o mandarí? En cas d’absència de polítiques actives, l’alemany té millor pronòstic?.

A risc de banalitzar o de fer de l’anècdota categoria puc explicar com els aficionats al ciclisme hem pogut seguir per televisió tres proves d’aquesta temporada: la francesa París-Niza, la italiana Tirreno-Adriàtic i la nostra Volta a Catalunya. Dons bé, les tres han tingut quelcom en comú: els subtitulats han sigut en anglès en totes elles.  Personalment ho he lamentat, no m’ha agradat gens. Però aquesta és la realitat, siguin televisions d’estats independents o no.  I crec que, més enllà de causes històriques i polític-administratives, aquesta anècdota reflecteix la situació actual amb prou fidelitat .

Aquesta part del problema (per a mi importantíssima) no la sé veure reflectida en el manifest. Però allà on l’equivocació és més greu i perillosa és quan parlen de la immigració com agent (això sí, involuntari) del “colonialisme” o la imposició (aquesta paraula la tinc més clara) del castellà en temps de  la dictadura. Repeteixo, no vull fer judicis d’intencions ni desqualificar el manifest més enllà de dir que és profundament equivocat. El paper “involuntari” que s’atribueix a la immigració espanyola dels 60 es semblant a la infausta frase d’un candidat (no recordo exactament si del PP o de C’s, tant se val) quan va dir a l’any 2015 que la Generalitat afavoria l’entrada de marroquins per a que no entressin tants americans de parla castellana. Ja veuen, els extrems es toquen. Cal recordar als autors i signants del manifest que moltes persones immigrades van conèixer la repressió franquista per distribuir “Treball”, publicat en català des de 1936?. I crec poder afirmar que és possible que en alguns casos ni tan sols coneguessin la que ja era la seva llengua. Lluitaven, a través de ella, per a les llibertats de tothom.

I també és errònia una gran omissió: no reconèixer que avui la immigració, entre molts altres efectes positius, és un factor molt favorable per el català. Recomano als signants del manifest que es donin una volta al llarg i ample de Catalunya per a conèixer de primera ma la gran tasca de municipis i Generalitat amb el Consorci de Normalització Lingüística  en la formació en català per a totes les persones que ho volen. Hem assolit una situació que crec ens ha de moure a l’optimisme: en qualsevol municipi català on es parlin nombroses llengües diverses, el català actua com a “llengua franca”, és a dir la llengua en la que en comú ens entenem totes i tots des de la nostra rica diversitat. I també, de passada, si tenen ocasió, els recomano viatjar als països d’origen de totes i tots els immigrats, peninsulars o no: tindran agradables sorpreses per el que fa al coneixement i el reconeixement del català. Una situació històricament nova.

Personalment crec que aquest és el camí: l’educació a tots els nivells, la coexistència,  el respecte i el reconeixement del tresor que és una llengua. Mai veure, encara que històricament hagi passat, la llengua com un element d’agressió externa. Aquesta no és, sortosament, la situació actual. Aquest no és  l’enfocament  correcte de la qüestió, no és el que ens fa falta.

Espero i desitjo que el manifest no tingui ressò polític en el govern que tan malament governa Catalunya. I que ens deixi tan sols l’avís de la incertesa a la que s’afronten la majoria de les llengües no globals del mon global. Desitjo que  s’esvaeixi com abans millor per a no posar en risc el darrer i preuat  bé social que ens queda: la convivència entre diversos, la mútua comprensió i la fantàstica capacitat d’acolliment que ha tingut i té Catalunya: tot això ho hem de portar a la maleta de l’incert viatge cap a la independència que ens organitzen els “soi-dissants”independentistes que ens governen. Sobren, al meu parer, les mesures polítiques  merament administratives. Em recorden massa l’ineficaç, antidemocràtic i contraproduent  govern per decret.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s