SUMEM, Sr CLAVERO

El Sr. José María Clavero ha sigut confirmat en la seva responsabilitat de màxim responsable de SÚMATE per a substituir al Sr. Eduardo Reyes, avui exercint plàcidament de diputat de Junts x  Sí. La confirmació del Sr. Clavero ha tingut lloc en l’Assemblea (la foto penjada en el seu lloc web ens suggereix  més una reunió de quadres) d’aquesta entitat, casualment celebrada a les Cotxeres de Sants una setmana després de que ICV hi celebrés la seva.

Felicito sincerament al Sr. Clavero i li desitjo el més gran èxit i molts encerts en la seva tasca. Però, amb tota la cordialitat i amb la franquesa que em permet haver sigut companys de partit al PSUC, voldria dir-li que, a la llum de les seves primeres declaracions, no comença gaire bé.

El titular que ha donat, “La República serà catalana o no serà” no passaria de ser un titular desenfocat i demagògic si no fos congruent amb altres afirmacions de l’entrevista. Vegem-ho.

Aquest titular em sembla agosarat i buit de contingut real.  Vivim uns moments molt complexes com per fer profecies d’aquest tipus. I més reblar el clau afirmant: “Espanya no canviarà ni en els propers 50 ni en els propers 100 anys”. Caram, Sr. Clavero, quin coneixement!.   Una afirmació d’aquesta rotunditat té un nivell molt per sobre del que és corrent.

La meva opinió és que podem treballar sobre tres possibilitats: El regim sorgit de la transició fa fallida, fruit de la seva més que evident descomposició. I arrossega la monarquia. En aquestes condicions (avui encara improbables, però no impossibles) Espanya estrenaria la república abans que Catalunya. I de passada obriria un camí segur per a que Catalunya  decideixi  ser o no ser una república independent de la espanyola.

La segona possibilitat és la fallida del regim sense arrossegar la monarquia. En aquesta  hipòtesi, crec que s’obriria també un camí clar per a que Catalunya exercís el dret d’autodeterminació.

I finalment la tercera, reconec que avui per avui la més probable a curt termini, que entre PP, C’s i PSOE apuntalin un temps més la situació. Ja sigui per via imaginativa tipus “Puigdemont” o via repetició de les eleccions (més insegura en quan a resultats). Fins i tot en aquest escenari, el pitjor, la finestra d’oportunitat per a Catalunya és ja molt més oberta. El 20D, del que curiosament no parla, va deixar més de 6.000.000 de vots als partits que defensen el referèndum a Catalunya. Ningú el 27S, per posar una data, hagués somniat un resultat semblant.

Tot plegat, fins aquí, no aniria més enllà d’una lògica expansió, pròpia  del moment eufòric en que s’assoleix un objectiu.  Em preocupen molt més un seguit d’afirmacions que es recullen en les seves declaracions com a flamant president: “Espanya ven mentides” o “Un país que és corrupte políticament, social i econòmica” (Espanya, és clar).  No es això, Sr. Clavero, no és això. Cau en l’error més elemental i perillós, en el que ningú de nosaltres podem caure: confondre Espanya  amb els grups de poderosos que han delinquit, aquests sí, “políticament, social i econòmica”.

Espanya no son aquests: Espanya és  l’immensa majoria de persones que malden per tirar endavant cada dia “políticament, social i econòmica”. I a fe que no els hi posen senzill: ni al conjunt d’Espanya ni a la nostra Catalunya, on també hem patit i estem patint els delinqüents de la política que, com molt bé explica, encara no s’han encarat, en gairebé cap cas, a la justícia.

Però el segon gran i greu error és no parlar en positiu: presenta la independència de Catalunya només com a resultat inevitable de la “maldat d’Espanya”. Torno a dir-li: no és això, company, no és això. Segurament encara recorda dels seus temps del PSUC que aquest partit definia a Catalunya com a nació. I és precisament d’aquí de on surt el dret a l’autodeterminació, del que es deriva, si la majoria ho vol, la independència.  Aquesta via, al meu parer la única, necessita d’Espanya només un acord de respecte mutu per a posar-la en marxa. Les seves declaracions, no dubto que involuntàriament, allunyen a Catalunya de la possibilitat de celebrar una consulta i de guanyar-la per la independència. Estigui ben segur que no sumen a ningú que estigui dubtós o mancat d’informació.

Com es lògic després de l’Assemblea, molts medis de comunicació han recollit la noticia. A Catalunya Informació vaig sentir un tall de veu (en plena Assemblea, per els aplaudiments que s’escoltaven) en la que demanava,  entre d’altres a ICV, que fossin de veritat d’esquerres i que es posicionessin en favor de la República Catalana. A part del poc coneixement de la realitat que es desprèn d’una afirmació com aquesta, no li sembla que hauríem d’invertir la càrrega de la prova?. En la meva modesta opinió qui ha de demostrar ser d’esquerres, honest i republicà es qui seu en els escons del nostre Parlament en el mateix grup dels hereus del pujolisme (no oblidi que CDC encara no s’ha desmarcat del pujolisme), dels pactes del Majestic, dels que tenen les seus embargades per la justícia a l’espera dels procediments que vostè i jo desitgem .

Però no tot son desavinences: comparteixo amb vostè que ja és hora de que els culpables assumeixin les seves responsabilitats polítiques i s’afrontin als tribunals. Vostè ho diu ben clar: “cal que paguin els corruptes i que ho facin de forma immediata, no cal esperar la república”. Completament d’acord, per els d’aquí i els d’allà. Malament si hem d’esperar la república catalana: passaran bastants més dels 15 mesos que resten dels 18 als que vostès es van comprometre per al procés.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s