EL CAVALL DE TROIA

Des d’ahir estem assistint a l’enèsim escàndol protagonitzat per el Sr. Fernández Diaz, ara ministre en funcions, i supervivent polític directe del franquisme. Falten adjectius per a qualificar la seva compareixença d’avui: esperpèntica (per el seu contingut), incomprensible (en no anunciar la seva dimissió), escapista (no dubtant en involucrar al seu president), maldestre ( en pensar que som babaus i algú es creurà que la víctima de la conxorxa és ell), agònica (el missatge no verbal ens deia: d’aquesta no en surto)…..

Però el que, legítimament, ens podem preguntar és: ens pot sorprendre aquest nou atemptat a la democràcia?. La meva resposta és: en part no i en part si.

La part del no és obvia: el PP ha donat proves més que suficients al llarg de la seva perjudicial història de què en podem esperar (de fet ja els havíem vist, penso en La Camarga, amb la falsa acusació a Xavier Trias….) d’aquest partit. Son hereus del que son i no hi ha volta de full. Son la dreta més arcaica d’Europa, autèntics fòssils de la política. No val la pena reiterar-ho. El problema, és que el proper diumenge probablement seran el partit més votat de l’Estat i a Catalunya obtindran uns quants escons, entre ells el del Sr. Fernández Diaz. Aquesta és la part previsible de l’escàndol.

El que per a mi em resulta imprevisible, sorprenent, és que una conspiració com la que avui ens avergonyeix a totes i tots els demòcrates, fos possible per la desinteressada col·laboració de la part que n’és víctima.

Es va dir, i no en puc certificar la veracitat, que quan a Jordi Pujol el van informar de que la UDEF l’estava investigant va preguntar: “I que cony és això de la UDEF?” Intueixo que l’ínclit Artur Mas devia fer un comentari semblant quan algú li va dir: President, hem de nomenar el director de la Agència Anti Frau de Catalunya.

I avui, amb actituds ploraneres, els qui el van nomenar s’esquincen els vestits. Des del meu punt de vista, Artur Mas ha sigut un pèssim president de la Generalitat. En tots sentits. Però que algun avesat ex-col·laborador (segons sembla) li col·loqués un autèntic cavall de Troia depassa la meva modesta imaginació. En castellà en diríem “el alguacil alguacilado”

No vull acabar, però, sense una crítica a l’altre part implicada, la que no va votar a favor. M’han molestat profundament les declaracions del Sr. Jonqueres homologant la vergonyosa situació (que “Pùblico” ha tingut a bé filtrar a les acaballes de la campanya), amb la del 11 de Març a Madrid. Això és una sortida de to inadmissible i inesperada en un polític com el Sr. Jonqueres. Cert que ha fet una campanya empeltada entre el “rufianisme” i el “tardo-tardanisme”, cert que ha vociferat com mai i que se l’ha vist crispat. Però no era d’esperar aquesta sortida de mare.I és que per el procés ha triat mals companys i mal full de ruta. I això, ho comprenc, és crispant i decebedor. Les dos coses alhora.

Avui CDC i ERC no convoquen, depresa i corrents, concentracions per a defensar la democràcia (en això ens hi trobem la majoria) si no per a veure si li donen la volta a les enquestes. Mal servei a la democràcia i a la independència. La democràcia l’afermarem si el diumenge canviem de govern: això vol dir sense PP i sense C’s. I la porta que obrirem per a solucionar els problemes que tenim plantejats, crisi econòmica, corrupció i territorial, s’obre arraconant al PP i la seva marca blanca. La resta és continuar igual. Probablement el PSOE tindrà la paraula.

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s