AVUI, EUROPA MÉS QUE MAI

El “Brexit” ha guanyat el referèndum i el Regne Unit, en principi, sortirà d’Europa. No sabem exactament quan, com i si ho farà íntegrament o si algun territori s’hi resistirà. Tampoc sabem amb precisió quin cost tindrà per ells i quin per nosaltres, la resta d’europeus. Intueixo, però, que avui, amb el daltabaix a les borses (mercats ens diuen ara) i amb la “ruleta russa” de la prima de risc, alguns que es mouen bé en la economia de casino, estan guanyant molts diners, diners que, indefectiblement, pagarem la resta dels mortals.

Crec que avui és un dia trist i preocupant. Trist perquè es qüestiona molt seriosament a la Unió Europea. Aquesta vegada no amb paraules, declaracions, o resultats electorals secundaris: directament, la majoria dels electors d’un estat, han decidit sortir, trencar amb la Unió. Certament és una majoria complexa, que conté tres dades significatives: la majoria de joves que han votat en favor de la permanència i la victòria del “remain” a Escócia i Irlanda del Nord. Veurem quins efectes tenen aquestes dades sobre el procés.

Però, des del meu punt de vista és, sobre tot, un dia preocupant: significa la primera gran victòria amb resultats concrets, executius, de la galàxia ultradretana europea; avui, qui ha guanyat son Faragae, Le Pen, Geert Wilders, els feixistes de la Lliga nord italiana, els neo nazis alemanys, el govern polonès, l’hongarès, per esmentar-ne els principals.

No hem de perdre de vista que darrera d’ells hi trobem una segona línia de responsables: els partits conservadors i la socialdemocràcia han portat, promovent i acceptant la superioritat del capital sobre les persones, a una situació difícil a la Unió Europea. Ells son qui han posat en mans de la ultra dreta a les persones que han vist estroncades les seves expectatives. I en aquest terreny, tan ben conreat, hi germina fàcilment la llavor que sembra, oportunament i hàbil, la extrema dreta. La llavor de la xenofòbia, del racisme, la implantació de l’ultraliberalisme, el desmantellament de l’estat social.

I a Espanya que passa? ens preguntem molts. Sembla que no tenim cap d’aquests fantasmes, que l’euroescepticisme  i la extrema dreta no juguen a casa nostra. No ens enganyem. Son tan sols aparences, pura tàctica; ho va deixar clar el capital espanyol a traves del banc de Sabadell: amb el PP no en tenim prou, hem de menester un partit més a la dreta, que sigui encara més eficaç i eficient que el PP-PSOE a l’hora de desmantellar el raquític estat del benestar espanyol (la xenofòbia i el racisme, per a ells, son danys col·laterals):  i heus aquí que neix Ciudadanos, conegut a Catalunya com a Ciutadans. Son els homòlegs espanyols de la terrorífica llista de la ultra dreta europea.

Front a la tristesa i la preocupació,  tinc la certesa de que tenim ja encesa una llum al final del túnel: la del govern portugués, d’Alexis Tsipras i Varoufakis (malgrat el seu divorci), de Iglesias i Garzón, de Carmena, Colau, Ribó, de Doménech i Urtasun, de Ska Keller, Nichi Vendola, José Bové  i Melenchon: entre molts d’altres son la nova esquerra europea que truca a la porta. Decidida a canviar les prioritats, a donar una oportunitat a les persones, a entusiasmar-nos de bell nou amb Europa. Diumenge podem fer que un altre país del sud es sumi a Grècia i Portugal. Diumenge, amb el nostre vot, podem fer un pas més en favor de tots. Cal que l’aprofitem.  .

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s