ESPAÑA DESPRÉS DE LA BATALLA

 

He tingut l’ocasió de llegir un document magnífic  que Biel Jover ha aportat al debat post-electoral.  Venint d’en Biel el qualificatiu de magnífic es gairebé sobrer, és habitual.

Agraeixo molt l’escrit, la seva concisió i el rigor de l’anàlisi històrica. Però en  aquesta ocasió   vull manifestar un meu  punt de desacord a la seva proposta.

Per argumentar-ho  em basaré en dues qüestions: els resultats electorals per una banda i la proposta concreta de pacte PSOE-UP-C’s-Altres que formula Biel Jover i que implica, lògicament,  les tres grans àreas d’acció política que justificarien aquest pacte.

Al global d’Espanya, des del meu punt de vista, l’electorat ha entès les eleccions de Juny com una segona volta de les de Desembre. La majoria dels votants, per a reafirmar-se en el que va votar   el 20D; sorgeixen, però, dues minories importants: per ordre de magnitud la dels que, segurament empipats, s’abstenen (1.189.364 vots menys recollits), perjudicant especialment a UP (el que no vol dir que sigui l’única causa de la seva greu davallada) i els que per raons d’oportunitat i a resultes dels sis mesos transcorreguts decideixen canviar el vot. Aquests beneficien especialment al PP. Però, des del meu punt de vista, no s’ha de magnificar aquest creixement; vegem-ne els grans números: A les eleccions de Novembre de 2011 el PP va obtenir 10.866.566 vots que li van atorgar una majoria absoluta de 186 escons. El 20D l’hemorràgia fou espectacular: 7.236.965 vots i 123 escons. Total, 63 escons menys!!!. El 26J, recupera una petita part de la fuita: 7.906.185 vots i 137 escons, es a dir encara cerquen la gens menyspreable quantitat de 49 escons. Crec que la repuntada del PP es deu bàsicament a la por (campanyes contra UP, Brexit,….) i a un fet del que no s’ha parlat gaire: el gran càstig per la corrupció ja era descomptat el 20D i els nous casos fins al 26J no han influït.

A falta de les exemplars dades sobre el Brexit, que en poques hores en donaven una radiografia exacte del què havia votat, qui i com al Regne Unit, m’arrisco a afirmar que a España la majoria dels que han canviat el vot ho han fet cap el PP i molts dels que han decidit abstenir-se ho han fet a costes de UP i associats.

Tanmateix, crec que val la pena donar una ullada al mapa electoral resultant. Hi apareix una gran i significativa anomalia: el segon partit, el PSOE, no guanya a cap comunitat. En canvi UP o els seus equivalents guanyen dos comunitats tan estratègiques com Catalunya i País Basc. Però hi ha més: UP és segona força a comunitats com Madrid (malgrat la gravetat de la davallada), Navarra, València i Balears. Pràcticament empata a Galicia i es tercera força a la resta d’España excepte a Múrcia que és 4ª.  Superposin al mapa electoral el mapa socioeconòmic i, (sens voler blasmar a cap comunitat, son dades reals), comparin-los. Veuran  que Biel Jové no pot estar més encertat quan explica que a pitjor situació socioeconòmica, més dificultats per l’esquerra.

En conjunt, dons, penso que els resultats tot i que han significat terratrèmols més o menys explícits en  el PSOE, UP i C’s, paradoxalment no han canviat de manera substancial  el mapa polític sorgit del 20D, mapa que sí significà un canvi transcendental en el fins aleshores consolidat bipartidisme imperfecte.

Aquesta conclusió, donaria la raó a la proposta matemàtica d’arraconar al PP del govern: certament  amb més dificultats, amb menys legitimitat, és possible. Però la gran pregunta és: el que és matemàticament possible , és políticament possible i/o convenient?. Des del meu punt de vista, UP i els associats amb C’s implicat no han de participar en cap tipus de combinació; la meva resposta és no, rotundament no.

Donem un cop d’ull als tres àmbits d’acord que proposa Biel Jové:

La reforma electoral possiblement seria de l’interès de C’s. No en va han sigut els pitjors tractats per la llei d’Hondt: cada escó els hi ha costat 97.617,78 vots. Els millor tractats per la famosa llei son els guanyadors (PP, 57.709,37 vots per escó) i a Catalunya son els nostrats convergents que, com és habitual, treuen la grossa i els hi toca un escó per cada 60.173,62 vots. Difícil, dons, conciliar posicions en aquest apartat entre C´s i CDC. I tampoc senzill amb ERC, que obté bons resultats a Lleida i Girona.

Però allà on veig absolutament impossible arribar a cap tipus de coincidència és en els dos apartats restants: no crec que es pugui parlar de regeneració política amb un dels partits favorits de l’IBEX35, amb un partit farcit de personatges de procedència dubtosa i quines ganes reals de regenerar  son bastant més improbables que les de practicar l’ancestral “quitate tú que me pongo yo”. Ni tampoc amb una CDC tan tocada per la corrupció com el PP. Ja és un bon gripau pactar quelcom amb el partit dels González, Chávez, Griñán, Barrionuevo, Vera,……

I sobre les polítiques socials les possibilitats son, encara, més reduïdes: C’s és un partit ultra liberal, no els queda ni el populisme de Solís Ruiz (la sonrisa del régimen) o Girón de Velasco (el león de Fuengirola), el blau falangista que encara tinta poc o molt al PP. En el camp de l’economia i en el social, C’s representa el pitjor del pitjor.  Son el liberalisme sense cap contemplació, tenen com a objectiu la liquidació definitiva del benestar social tal com l’entenem des de l’esquerra i l’enterrament, també definitiu, de les classes mitges i treballadores.

Per tant no veig possible sumar res amb C’s i ho veig molt difícil amb una CDC que ha  iniciat des del seu animat congrés  la seva llarga marxa cap el no res, o amb una ERC en mans del  triplet Rufián-Tardà-Jonqueres, que no son pas, precisament, el trident de la política.

Difícil, molt difícil, la posició de UP: convé a España i a Catalunya que el PP no governi: sí, rotundament sí.  Però no veig, sincerament, com assolir-ho. La meva proposta és que cerquem, creant-les, aquelles situacions en les que apareguem nítidament com la oposició al règim i que procurem que no s’instal·li en aquest paper el PSOE. El propi PSOE,l’IBEX i Bruseles ens ajudaran, no ho dubteu. I actuant tan bé com sapiguem fer-ho, haurem d’esperar, segurament, menys de 4 anys.

 

 

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s