CIVIL SERVENT

És més que conegut que la traducció anglesa de l’espanyolíssima paraula “funcionario” o la catalana “funcionari” és “civil servent”.

Es a dir els nostres ex companys a l’Unió Europea han de menester dos paraules per a definir aquesta delicada professió. I, de veritat, m’agrada més la traducció literal, rotunda i explícita, que l’enigmàtica equivalent espanyola i catalana: contraposeu “servidor civil” a funcionari. En el primer cas sembla haver-hi una primacia al servei. En el segon sembla que l’empleat públic s’ha de preocupar per que la cosa funcioni, sense assegurar que sigui al servei del civil.

Perdoneu la “boutade” i, sobre tot, si algun funcionari o funcionària llegeix aquest post que no s’ofengui: la cosa ve de molt lluny i les arrels ens donarien per un extensíssim volum d’història comparada entre els dos estats. De cap manera s’ha d’entendre aquesta elemental reflexió com un crítica als funcionaris i funcionàries. Us preguntareu, dons, a que ve el títol, l’afirmació inicial i el post  en sí mateix.

Dons ben senzill: quan escric aquestes ratlles, s’està registrant l’enèsim ajuntament al nostre país. En aquest cas Lloret de Mar, ja reincident des de les primeres trapelleries del condemnat ex alcalde i ex diputat de CiU Xavier Crespo.

Haig de confessar que cada vegada que veig la corrupció posant les urpes a l’administració local, a la indignació se m’hi suma un no sé quin malestar: soc, com a ex alcalde, un aferrissat defensor de la tan i tant maltractada administració local. I al llarg de molts anys, incaut, vaig pensar que els ajuntaments no caurien  en la corrupció generalitzada que ja començava  a sorgir a la Generalitat de CiU i als governs del PPPSOE. Vaig pensar que les dones i els homes que es dediquen al seu municipi eren persones íntegres. I continuo pensant que ho son en una immensa majoria. Però hi han masses excepcions i com amb tantes altres coses, em vaig equivocar; avui assisteixo indignat i dolgut a la caiguda, un darrera l’altre, de tants ajuntaments.

Feta aquesta digressió, reprenc el fil: tot just s’ha conegut el registre de Lloret, s’ha desfermat la torrentada de llàgrimes de cocodril habitual quan l’ajuntament sota sospita és català, i molt més si la seva majoria política és de caire independentista. Automàticament la sospita de corrupció es transforma en la certitud de la conxorxa que aquest sector anomena “anti-catalana”. Motius no els falten, dissortadament, amb l’incivil servidor que ells van col·locar a l’oficina antifrau i amb el ministre Fernández encara en incivils funcions.

Per això aquest post és un prec: ara que som en temps d’investidures i confiances, si us plau, negocieu  (els que heu de negociar) com a línia vermella la velocitat de la justícia en general i la supersònica en la corrupció.  Una justícia ràpida, exemplar, amb totes les garanties, dotada de medis i a redós de d’argúcies i entrebancs “garantistes” que son sovint abusos de llei al servei dels qui s’ho poden  pagar. Els diu alguna cosa el nom Millet i el cas Palau?.

Això donaria més sentit, eficàcia i eficiència a la feina del funcionaris de la justícia: jutges, secretaris i administratius. I farien un inapreciable servei civil, com en la traducció anglesa, a la societat a la que serveixen. Alhora que els que s’ho mereixin tindrien el càstig just, els Jeremies de torn haurien de callar i la democràcia, l’economia i la societat en general hi guanyarien molt.

 

 

 

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s