QUINA CREU!!!

Sorprèn, i gens agradablement, l’aparició a la plaça de Vic de creus que recorden les dels cementiris de les dues guerres que van assolar Europa al llarg del segle  XX.

Per el que expliquen els seus promotors, la ANC, és una campanya de denúncia basada en una part de les intolerables converses entre l’antic director de l’Oficina Antifrau de Catalunya i l’encara (per vergonya de tots) ministre en funcions Sr. Fernández Díaz, flamant diputat per Barcelona havent augmentat el seu nombre de vots. Execrable i vomitiva la conversa, sí, sens dubte, però penso que quan parlen de sanitat a Catalunya s’ha de saber llegir la transcripció de la conversa. Més enllà de l’indubtable condemna que es mereix l’actuació dels dos personatges, quan parlen de “haver-se carregat la Sanitat pública catalana”, calen tenir presents tres qüestions: la Sanitat és competència exclusiva de la Generalitat, a la sanitat pública se l’ha assetjat per terra mar i aire (intents de desmantellament i corrupció) i, finalment, tocada però no enfonsada, la sanitat pública catalana continua donant servei; en pitjors condicions, sí, però molt lluny de la mort estúpidament anunciada per l’ex-director i vergonyosament i falsa escenificada amb la ximpleria de les creus. Si jo fos treballador de la sanitat pública em molestaria molt que els meus esforços per suplir les polítiques destructores que s’han aplicat (que el personal sanitari ha fet i està fent) es simbolitzessin  amb unes creus anunciant la defunció del sector. Flac favor al la sanitat pública!!.

I tampoc crec correcte que una situació dura i difícil, provocada bàsicament per els governs conservadors del President Mas abans, i del President Puigdemont ara, sigui utilitzada per organitzar una campanya oportunista falsejant orígens i situació.

No cal insistir en la competència que exerceix la Generalitat en Sanitat. Però si cal recordar que els anys de Govern Mas, el dels “millors”, va exercir de Conseller del ram el Sr. Boi Ruiz, significat representant de la sanitat privada i que tenia encomanada la missió d’afeblir la sanitat pública fins a deixar-la residual. Es tractava de passar a la població cap al sistema de mútues privades. La feina es va fer meticulosament i si no és per l’interrupció de les legislatures, hagués avançat molt més encara.

Tampoc va faltar a la cita la corrupció, amb nombrosos casos al llarg i ample de Catalunya. Un dels personatges més significats implicats en aquest apartat, avui ja té una condemna: el Sr. Josep Prat i Domènech.

A que ve dons la campanya? Per a mi, resulta incomprensible. Segurament s’argumentarà, amb raó, que falta finançament. Sens dubte aquesta argumentació és tristament veritat a la Sanitat, l’Educació, i en general a tots els serveis. Efectivament, Catalunya està pèssimament finançada. Però aquesta veritat és producte, en la sanitat i altres serveis, de la sintonia dels governs conservadors de Madrid i Barcelona. I si algú en té dubte, que s’informi de les activitats de la “marea blanca” en moltes comunitats espanyoles.

La campanya de les creus no pot ser més desafortunada: l’Assemblea, de la que soc membre, s’ha equivocat greument. Motius per llançar campanyes en favor de la independència no en falten. Intentar mobilitzar i entusiasmar de nou és absolutament necessari després dels fracassos parlamentaris de JxSí i CUP. A  l’Assemblea han equivocat el tema i la forma. I de passada, donem un cop d’ull als Sr Homs i les seves aventures madrilenyes. Rectificar es de savis.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s