MOLTES GRÀCIES

El meu post d’ahir ha despertat un interès bastant superior a l’habitual. Segurament per la transcendència del tema.

Moltes gràcies a totes i a tots els que l’heu llegit. Gràcies als i a les que l’heu difós, tot mostrant el vostre acord.

Moltes gràcies també als i a les que heu argumentat el vostre desacord, amb ell enriqueixo les meves opinions i amb les vostres, plegats, anirem fent camí per a  cercar la solució als temes plantejats.

I com no, moltes gràcies als i les que m’heu insultat: des del lacònic i escatològic (frase única) “pixes fora de test” fins al que, curiosament, aprofita per insultar a les “putes Gavarres” (fragment textual) com si elles tinguessin res a veure amb les meves opinions. La intemperància i l’insult fan que tinguin tot el sentit les opinions (diverses i contradictòries, no faltaria més) així com la seva lliure expressió. I t’estimula a continuar expressant-les.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a MOLTES GRÀCIES

  1. Joan ha dit:

    Em sembla que anem camí de la divisió entre “bons” i “mals” catalans, segons compartim o no les maniobres d’engany col·lectiu que porten a terme els que tenen el poder a Catalunya, els “seus” mitjans de comunicació públics i privats i l’exèrcit d’adoctrinadors ben pagats. I, mentres tant, tots els problemes queden sense resoldre fins a una impossible utopia, com molt be saben els seus dirigents. Un fastic i tant sols em sap greu per les persones que de bona fe encara creuen en una futura república catalana que solucionarà tots els seus problemes. També em preocupa molt la deriva xenòfoba i supremacista del moviment independentista versió “procés”.
    Els excessos identitaris poden ser el primer pas cap al feixisme.

    • lluismedir ha dit:

      Hauríem d’evitar aquesta divisió. Malauradament el debat es va crispant a mesura que els grups que tenen la majoria al Parlament miren més els seus interessos de supervivència que el global del país. Cal aturar-se un moment i veure com reagrupem forces cara al que ens és comú a la majoria dels catalans: el que el vell PSUC ja defensava, Catalunya és una nació. A partir d’aquí hem de veure on podem arribar a curt termini, sense que ningú hagi de renunciar a les seves posicions i/o conviccions ideològiques a llarg termini. Al cap i a la fi les persones de la meva generació que militemm a les esquerres hem treballat i hem somniat per una societat molt diferent. Encara estem lluny de arribar-hi, però si mirem endarrere podem estar satisfets del camí fet, malgrat les amenaces que avui hi planen. Incloc entre les amenaces el text aprovat ahir.

      • Joan ha dit:

        Totalment d’acord, però aquells amb els podriem compartir objectius creu que som el seu prinicpal enemic. És la lògica del “cuanto peor mejor”. L’actual bogeria indepe-processista necessita que a Madri hi hagi un govern com l’actual, que justifica la falàcia que “amb Espanya no es pot fer res”. Soc de la teva generació i tinc molt clar qui va defensar Catalunya quan era més difícil; no hi eren els que ara es permeten donar certificats de bons o dolents catalans, ni els que ens volen enfrontar al espanyols amb els que podem fer junts un camí molt llarg..

  2. lluismedir ha dit:

    És trist, molt trist, que ERC ens hagi triat com el rival a batre. L’electorat català, dues vegades seguides, ha dit que el principal grup polític en vots és “En Comú Podem”. ERC és el segon globalment, però amb una distribució territorial més complicada. Crec que haurien d’entendre que no som el seu obstacle sinó la seva oportunitat: amb ningú més que amb nosaltres s’aproparan més (perdó per la redundància) als seus objectius nacionals.
    Efectivament, quan comencem a parlar seriosament de independència i del que significa aquesta paraula al segle XXI per a que totes i tots els catalans puguem decidir “amb totes les cartes sobre la taula”, veurem que ens queda un llarg camí amb els espanyols, la gent que com nosaltres, pateix retallades, la roben amb la corrupció……..
    Els enemics de Catalunya son els de sempre: no han canviat. Son els que volen depauperar als catalans (al cap i a la fi Catalunya som els catalans i catalanes) i a la resta d’Espanya. Es a dir, a les espanyoles i espanyols.
    I el rival polític de l’esquerra tampoc ha canviat (excepte de nom): ara es diuen PP, PDC i C’s.
    Tant de bo ERC ho entengui ben aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s