QUAN TOCA DESBARRAR Potser les fredorades d’aquest Gener, o aneu a saber quina conjunció astral, van fer que ahir, al llarg de tot el dia, anéssim encadenant un seguit de despropòsits en forma de discursos o declaracions provinents de polítics i polítiques dels més diversos àmbits. El ministre Nadal feia el ridícul més espantós en la seva compareixença parlamentària intentant explicar el desori de les tarifes elèctriques. El més, ho escric bé?. Possiblement no: el va superar el propi president Rajoy parlant del mateix tema: “va a llover” afirmà i es quedà absolutament tranquil. Dubto entre dos interpretacions de la frase: la primera, plausible, és que quan es tracta d’afrontar un problema greu, ho fa com qui sent ploure, frase feta emprada indistintament en català i en castellà. El va trair el subconscient: “va a llover”, com hagués pogut dir (més o menys) “me importa un bledo”. La segona, també plausible i que no s’exclou amb la primera, és que va donar una de les seves, dissortadament freqüents, mostres de desconeixement sobre els temes de govern. Recordem alguna de les més cèlebres (entre tantes….): la famosa del canvi climàtic, “mi primo catedrático en Sevilla que algo entenderá de esto….” o la d’un fòrum internacional on es va alterar l’ordre de les intervencions per una errada del relator i fou cridat a l’estrada “Mr. President of Salomón Islands” quan tocava intervenir el cap de Govern d’Espanya. Mariano Rajoy es va aixecar impàvid i va deixar anar els discurs que li havien preparat sense saber que havia transmutat a “president off Salomón Islands”. Podria anar allargant la relació, a la que no vull anomenar anecdotari: aquestes situacions son massa reals, massa freqüents, responen massa al personatge per ser simplement anècdotes. Lamentablement corresponen al perfil de l’insòlit cap de Govern que patim. Fer algun exercici intel•lectual d’un mínim nivell és demanar molt a qui té com a lectura habitual el “Marca”. A Catalunya tampoc va ser un dia tranquil. Dos personatges van irrompre amb força en el concurs dels disbarats en que s’anava transformant la jornada. El ahir Senador Santiago Vidal (ERC) sorprenia a propis i estranys amb un conjunt d’intervencions de les quals la més greu, extraordinàriament greu, era la que afirmava que el Govern de la Generalitat havia obtingut il•legalment les dades fiscals dels catalans i les catalanes. El Sr. Vidal, jutge de professió i injustament apartat de la magistratura, va posar a ell i al Govern en un jardí d’incalculables dimensions. Mentre escric aquest post sembla confirmar-se la dimissió del senador. No hi havia cap altre sortida, però cal aclarir a fons el tema per a tranquil•litat de tothom. La interpretació del que ha passat amb el ja ex-senador és bastant senzilla: les presses son males conselleres i no es poden improvisar candidatures en base a veure qui la diu més grossa. Aquesta vegada Santiago Vidal s’ha passat més que de costum si ha faltat a la veritat. Però seria terrible que una part del que ha explicat, ni que sigui petita, fos veritat i el Govern hagués obtingut il•lícitament dades personals considerades confidencials. Per això demano un aclariment total de l’assumpte. Fa bé ERC en desmarcar-se del sr. Vidal, però el Govern ha de donar la cara i demostrar de manera fefaent que tot plegat ha sigut un deliri del ex senador Vidal. I la darrera, i no per això la menys important, fou la consellera Borràs, suggerint, estimulant, proposant, que els funcionaris demanin festa el dia 6 de Febrer, dia del inici del judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Crec que la gran majoria de la població no entén i ho rebutja que el 9N acabi en un judici del tot injustificat, inapropiat, es miri per on es miri. Però també opino que un o una consellera del Govern no ha de dir res, absolutament res, sobre el tema als funcionaris de la seva administració. Polititzar la justícia és un greu error, judicialitzar-la ho és en la mateixa magnitud. Però etzibar propostes o suggeriments de part política, de partit, al personal de l’administració, els “civil servents” anglesos(admirable descripció per a aquests treballadors que el menys afortunat terme “funcionari”) és també un error de categoria semblant. La consellera Borràs ha tingut sort del ex senador Vidal: altrament ella hagués sigut la protagonista del dia. Esperem que, tot i el desgel sobtat previst per aquesta tarda, les aigües tornin ben aviat a la llera i la política entri en camins més plausibles i adequats: els encarats a debatre posicions i solucions al voltant dels problemes del cada dia dels ciutadans, víctimes d’aquests espectacles que hauríem d’estalviar. Pressa pera pal•liar els problemés quotidians. Seny, no caure en provocacions, no sortir de mare i sumar adhesions com més amplies millor per els objectius estratègics que, legítimament, cada grup polític i cada majoria parlamentària tingui. Creació d’un nou estat, Catalunya

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s