LIBERALISME, PERÒ AMB MESURA

És d’actualitat mediàtica que l’Ajuntament de Barcelona ha tret a concurs públic un contracte de subministrament d’enllumenat. Probablement, si no fos per una curiosa incidència que comentaré més endavant, el tràmit administratiu hagués passat desapercebut.

En el plec de bases l’ Ajuntament  hi ha col·locat una clàusula que no puc fer altre cosa que aplaudir amb entusiasme: les companyies que vulguin concursar hauran de fer-ho acceptant que una de les clàusules del contracte obligui a determinades condicions que afavoreixin les persones afectades per situacions de pobresa energètica, amb la finalitat de no permetre la interrupció del subministrament a les llars vulnerables.

Una primera consideració, a part de reiterar l’encertat de la clàusula, és lloar també l’exemplaritat  d’aquestes bases: cal que els Ajuntaments dels municipis catalans, els que no ho hagin fet ja,  en prenguin exemple. No és endebades que una part molt important (normalment la segona en volum) dels pressupostos municipals va destinada a subministraments  i serveis, obligatoris i voluntaris, aquests darrers molt sovint en tasca de substitució per incompareixença dels titulars dels serveis: Generalitat i Estat Central.

No puc quantificar el volum total dels recursos que els nostres municipis gasten a través de contractes de tota mena. Sens dubte és una xifra de rellevància.

Dons bé, aquesta praxis barcelonina demostra la força que tenim des de baix per a controlar a les grans empreses o als oligopolis, com és el cas de les grans elèctriques. I també, dit sigui de passada, d’eliminar dels concursos a les empreses corruptores, tan freqüents i tan nocives per el nostre país.

La segona consideració, més relacionada amb el títol del post, em col·loca entre la hilaritat i la indignació: dos de les grans elèctriques (que formen part de l’oligopoli) del país, amb gran “dignitat” s’han sentit concernides i, ofeses, no han concursat. Però amb això no en tenen prou: la seva voracitat il·limitada les ha conduit a denunciar davant el tribunal de contractacions el plec de condicions al que no han volgut concursar.

Tal com estan les coses a Catalunya i Espanya, sobre el resultat del recurs no soc tan optimista com el portantveu de l’Ajuntament barceloní.  No cal dir que desitjo que el seu optimisme es confirmi i el tribunal no accedeixi a les peticions dels oligopolis. Empreses que, de ben segur, tenen farcits els seus consells d’administració d’antics alts càrrecs polítics de la nostra macarrònica nomenclatura: els ex del PP i el PSOE.

Fins aquí la indignació. Ara la hilaritat: aquestes grans empreses son sempre i sense excepció partidàries i ardents defensores del liberalisme, la competència i la desregulació…… fins que alguna nova petita empresa gosa plantar-les cara (sortosament en el camp del subministrament elèctric s’estan consolidant) i una administració n’aprofita l’oportunitat. Just en aquest moment la lliure competència, la llibertat de mercat i altres galindaines deixen de ser dogmes i passen a ser destorbs inconvenients contra els que s’ha de lluitar.

O sigui, ho intuíem, i ara ja ho sabem del cert: la llibertat d’empresa i la lliure competència sempre, però ben enteses i amb mesura: començant  per un mateix. Es a dir, per a Endesa, Gas Natural-Fenosa i “tutti li quanti”.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s