EL TERMÒMETRE

Fa uns dies explicava que, seguint la recomanació del MH Carles Puigdemont,  havia fet la meva Declaració Individual d’Independència (DII, en la galàxia de les sigles del procés): em vaig proposar a mi mateix no parlar més del procés, ser independent del autonomisme, del federalisme, del confederalisme i de l’independentisme. Vaig decidir seure i esperar a veure en que acabava tot això. I alhora, mantenir-me dempeus en allò que crec fonamental: dedicar els meus migrats recursos i esforços al que ja fa molts anys em va fer entrar en la política activa: l’eix dreta-esquerra, la lluita de cada dia per a transformar un mon que a Catalunya, a Espanya i arreu ens anem carregant. Em preocupen Trump, Farage, Wilders, Le Pen i tota la seva constel·lació. I si, malgrat tot,  mentrestant arriba la independència o la confederació, aplaudiré.

Però en aquesta Catalunya cada vegada més reescalfada els bons propòsits duren poc. M’acaba d’entrar un tweet del professor Salvador Cardús que em fa trencar ( no sé per quant temps) la meva personal i intransferible DII.

Vagi per endavant que al llarg de molts anys he seguit atentament escrits i manifestacions del professor Cardús. Des de l’acord o des del desacord, sempre hi aprenia alguna cosa. Admiro el seu rigor, el coneixement profund, els seu habitual respecte als que opinen (o opinem, a vegades) diferent. Darrerament, però, em semblava observar una deriva cap a la crispació, una sortida del seu admirable natural. I avui, en un simple tweet ho he confirmat.

Afirma el Dr. Cardús que la seva proposta per a “quan guanyem la independència siguem magnànims amb tots els que l’han volgut fer fracassar anunciant que no ens en sortiríem”

He quedat petrificat: des de la seva ben legítima posició independentista vol ser magnànim amb els qui, tenint l’opinió contrària, gosen preveure (i probablement molts d’ells actuant políticament)  que el procés no acabarà en independència. Costa de creure, potser son els esquifits 140 caràcters, però el Dr. Cardús acaba de desar la democràcia al bagul dels records.

Qui democràticament es manifesta en contra de la independència no ha de menester cap magnanimitat de ningú: està exercint lliure i pacíficament els seu drets d’opinió i acció polítiques, ens agradin més o menys. Ningú, crec jo, que no hagi delinquit  (ja saben, feixisme, corrupció, utilització espúria de l’aparell de l’Estat….) té res a fer-se perdonar: no ha d’esperar la magnanimitat de ningú, repeteixo. Sempre he cregut que en una Catalunya independent el dret a dissentir serà sagrat, com en qualsevol democràcia.

Quan un intel·lectual destacat i habitualment equànime com el Sr. Cardús surt de mare, és que el termòmetre de la caldera catalana està pujant, ara sí, perillosament. Intentaré respectar la meva DII, però observaré, cada vegada amb més preocupació el termòmetre: indica que podem prendre mal.

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a EL TERMÒMETRE

  1. Joan ha dit:

    Si una persona com el S. Cardús diu aquestes bestiese feixistoides, imagina el que sent la quantitat de gent alliçonada per uns mitjans de comunicació pública i privada que ja hauria volgut Goobels i un exércit d’intelectuals i polítics subvencionats que estant fent d’aquest procés el seu modus vivendi, quan tots ells saben que l’unic que els interessa es el manteniment del poder.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s