LAPÒNIA I LA FUNDACIÓ ADENAUER

El passat divendres, “La Vanguardia” publicava una ressenya explicant que la fundació Adenauer, vinculada a la CDU d’Angela Merkel, ha difós un informe parlant, pel que es dedueix, de la situació general a Espanya. Com és lògic la major part del comentari sobre l’informe es dedica a explicar com el Sr. Hofmeister, director a Madrid de la Fundació, opina que la situació a Catalunya ha de menester sortides polítiques i no judicials ni repressives.Totalment d’acord. Però el que em va cridar poderosament l’atenció és que l’esmentat Sr. Hofmeister  deia també (i es recull com de passada) que el sorprèn el fet de que, recent celebrats, en els congressos de tres partits importantíssims en la política espanyola (PP, C’s i Podemos), no s’hagin abordat en profunditat els problemes més substancials que afecten a Espanya.

La ressenya no ens explica si en l’informe s’enumeren, es a dir, quins i quants serien els problemes substancials a criteri d’aquest senyor; i si la situació a Catalunya hi figura com a un dels més substancials. La lectura de la noticia, però, em va preocupar: com és possible que el primer, tercer i quart partit de l’hemicicle no entrin en profunditat, en els seus congressos, a debatre i formular propostes per als temes més substancials?.

No cal entrar a debatre ni si son “todos los que están o están todos los que son” ni les solucions que donaria als problemes esmentats la CDU de Merkel. De ben segur jo no estaria gaire d’acord en la llista i gens en la manera d’enfocar les polítiques per a la seva solució. Cal, tan sols, admetre que un informe de la fundació Adenauer és quelcom de seriós, més enllà de l’acord o el desacord. I que molt possiblement té una bona part d’encert quan explica la paradoxa.

Per pura casualitat, ahir dissabte, en portada i amb foto grossa a 4 columnes, el diari “El País” remet a l’interior per acabar de llegir un reportatge que titula “Los últimos de Toril”.

El reportatge ens explica com una regió geogràficament situada als “Montes Universales” i que administrativament afecta bàsicament zones de Teruel i Cuenca, però també, en menor mesura, Soria, Guadalajara i València, ha sigut “batejada” per l’universitat de Zaragoza com “La Laponia española”. La raó, elemental: la densitat d’habitants és de 1’87/Km2 a Lapònia i de 1,63/Km2 a la regió objecte del reportatge. El que no explica “El País” és la càrrega teòrica de presència humana que poden aguantar un i altre paisatge. Podria ser que la xifra fora encara més preocupant.

Les conseqüències immediates sí son explicades: abandó de l’agricultura tradicional, de la silvicultura, de la ramaderia, població envellida, municipis molt per sota de la capacitat per assegurar els serveis a la poca població, nuclis deshabitats, fugida dels pocs joves. En definitiva, res que no sapiguem ja i que no estigui passant arreu de la península des de, com a mínim, la meitat del segle XX.

Amb el que no s’estén el reportatge és amb les conseqüències derivades, les no visibles al llarg d’un passeig de cap de setmana i unes poques converses amb les persones que accepten tenir-les. Crec que el moll de l’os de la qüestió son precisament les derivades: sintèticament, degradació ambiental i a la llarga ecològica, (no fa gaires dies el professor Martí Boada ho referia magistralment parlant del Montseny), desarrelament humà i amuntegament a les àrees metropolitanes, cultura ancestral perduda. En definitiva, empobriment per a tothom: en primer lloc, és clar, per les persones que abandonen o que hi resisteixen per manca de cap altre possibilitat i en segon lloc per a la resta de població, que no hauria de permetre la desertificació d’aquelles parts del país que no responen al paradigma vigent, el de l’economia especulativa.

Es aquí on vull arribar: cal, urgentment, revertir aquestes situacions. Paral·lelament a l’abandó de l’economia especulativa, s’ha d’invertir diner públic en polítiques de desenvolupament rural sostenible basades en els recursos endògens. És de justícia per els habitants d’aquestes zones i absolutament necessari per a l’equilibri ambiental que tothom necessita. Per tant cal repensar les formes de recuperar les explotacions agràries, forestals i ramaderes, ancestrals, pròpies de cada territori. Calen reformes administratives per a dotar dels serveis equiparables al llarg i ample del territori. Necessitem un municipalisme fort, ben organitzat i dotat de recursos. La societat s’organitza als municipis: tot, absolutament tot, més enllà de la seva magnitud i/o transcendència, passa en un municipi. I cal formular polítiques públiques destinades a aquestes finalitats, fugint d’un gran risc: convertir aquestes regions en grans àrees “recreatives”, en una mena de “parcs temàtics”; el que no vol dir que en àmbits concrets, depenent del seu valor ambiental singular, no s’hagin de imposar figures de protecció. No soc tècnic en la matèria, però tinc la convicció de que és econòmicament possible i ambientalment imprescindible i rendible. En definitiva, si volem redreçar les polítiques públiques i donar-lis sentit, l’únic rendiment a cercar és l’ambiental. Si ho fem bé i honestament millorarem. Altrament continuarem per el pendent que ens condueix a un mon cada vegada més conflictiu i menys habitable.

Acabo amb una doble pregunta per a justificar el títol del post: en l’informe de la Fundació Adenauer, figurava aquest problema com un dels “substancials”?. Per mi, hi hauria de figurar. I segona: no espero res de PP i C’s. El partit nou, cridat a regenerar España, Podemos, té alguna cosa a dir i ho ha dit respecte d’aquesta situació?. Jo no ho sé, no soc afiliat a Podemos i no vaig estar a Vistalegre 2. Però sí m’agradaria que el proper 8 d’Abril, en la confluència de l’esquerres de Catalunya, aquest tema figurés entre els “substancials”.

 

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s