REFERÈNDUM O REFERÈNDUM

Aquesta proposta, publicitada amb èxit per el President Puigdemont en la moció de confiança, ha constituït,  i fins els voltants del 1-O constituirà, l’eix principal del debat polític a casa nostra.

Ahir, en una segona performance (en dos temps), la majoria conservadora que dona suport al Govern (JxSí i CUP) repetia que ha escollit el segon dels referèndums, es a dir, l’unilateral. Ni un sol acte administratiu, ni un acord ho avala: “parole, parole, parole” amb una excusa que faria posar vermell a qualsevol: el Govern de Madrid ho impugnarà. Efectivament, ho farà, i necessita tan sols 24 hores per fer-ho. I ells ho saben perfectament.

Per tant es tracta, una vegada més, de guanyar temps, de negociar com salven determinades qüestions (per al ex conseller Baiget el patrimoni, per altres potser la probable inhabilitació) sense que ningú els pugui acusar d’haver traït al procés. Més o menys la quadratura del cercle.

Escric  aquest post per explicar que jo estic encara defensant el primer referèndum, l’únic que em sembla possible i útil per a la independència o, en cas de victòria del No, per a poder continuar avançant en la qüestió nacional de Catalunya.

Com sigui que veig per on aniran els trets les properes setmanes, començo per un breu recordatori: el debat de les darreres (fins avui) eleccions autonòmiques del setembre del 2015, que havien de ser un plebiscit (més o menys sinònim de referèndum) i en les que l’espai dels “comuns”,  (Catalunya sí que es pot) vam ser acusats de ballar l’aigua al PP per el fet de manifestar que unes eleccions no son el mateix que un plebiscit. Els resultats son, avui, indiscutibles: el plebiscit el van perdre i el full de ruta inicial, basat en la recordada frase “el referèndum és pantalla passada” i en la promesa de fer una DUI al cap dels 18 mesos, ha fet un gir copernicà per instal·lar-se  en el “referèndum o referèndum”.

Repassem ara com ha evolucionat la demanda del referèndum en els tres àmbits en que es juga.

A l’internacional el balanç és ben clar: la força política que ha aportat més i més importants suports al referèndum ha sigut l’espai dels comuns. Suficient? Sens dubte que no, però si les altres forces polítiques favorables al referèndum haguessin aportat els corresponents al seus àmbits, de ben segur la situació seria molt millor. S’ha de fer menció especial de l’absoluta ineficàcia, del fracàs vergonyós, del govern en aquest tema. El conseller Romeva ha aplegat la comprensió d’uns quants polítics de l’extrema dreta xenòfoba europea i de representants del Tea Party als EEUU. Fins i tot una persona tan respectable com Alex Salmond, mesos abans de perdre el seu escó a Westminster, els va recomanar calma i no tenir pressa.

A nivell espanyol  “Catalunya en comú” ha impulsat, amb “Unidos Podemos”, una moció de censura al govern del PP. Crec que ha sigut una iniciativa de la màxima importància política cares a donar un primer pas de regeneració a l’estat espanyol. Aquesta moció de censura es perd, certament, tal com era previst. Però crec que cal ressaltar-ne dos característiques: per primera vegada, més de cinc milions d’electors espanyols i catalans estan representats al Congrés per partits que defensen el referèndum d’autodeterminació a Catalunya. La gran majoria d’ells corresponen a les forces polítiques que presenten la moció o que li donen el seu vot. La segona, i molt remarcable, és que el PDECat s’absté. Incomprensible?. En absolut, després d’altres votacions com l’estiba, ja ha arribat el cuponet: tenen grup parlamentari al Senat. I consti que em sembla bé que el tinguin. Conclusió: només des de la mala fe, en els propers dies es podrà titllar d’anticatalanisme o de ballar l’aigua al PP a “Catalunya en comú”, com es va fer el 2015. A Madrid, com en l’àmbit internacional, hem fet la nostra tasca. Els fets parlen clar: l’única força política favorable al referèndum ( i ells diuen que a la independència) que juga amb el PP es el PDECat .

L’àmbit més important, sens dubte, és el nacional català. Per abordar-lo tan sols plantejaré algunes preguntes, binàries per descomptat. Si algun lector ha arribat fins aquí, li proposo que respongui mentalment Sí o No a unes senzilles qüestions. De la suma de les respostes Sí o No es pot deduir l’estat de la democràcia a nivell català:

Coneixen alguna cambra parlamentària que violi les seves pròpies normes?

Saben d’algun Parlament que no atengui les recomanacions dels seus propis serveis jurídics?

Idènticament, saben d’algun Parlament que no atengui els dictàmens dels seus propis òrgans consultius?

En algun país democràtic s’expliquen les lleis fonamentals fora dels òrgans regulars de la Cambra?

Es pot parlar de democràcia i aprovar lleis constituents per lectura única?

És homologable qualsevol procés electoral del que a menys de 3 mesos de la seva pretesa celebració ( per a mi, altament improbable) no tenim ni el més insignificant acte administratiu?

Coneixem algun termini ( a part de les vacances estivals) per a la constitució de les Juntes Electorals, exposició pública del cens, qui la farà i quins funcionaris en donaran fe?.

Son creïbles uns organismes de control electoral nomenats per majoria absoluta d’un Parlament que requereix 2/3  per a aprovar una llei electoral?

A mi personalment totes em surten No. No reconec en aquest moment del procés a la  Catalunya que estimo i vull, la avançada de la democràcia a Espanya.  Veig un país sense nord, conduit irresponsablement cap a una reculada històrica de la que trigarem anys a refer-nos. Avui som molt més lluny de la independència que fa dos o tres anys. I tot això em dol i molt.

Només veig una llum, un bri d’esperança: en menys de tres mesos començarà un nou cicle, difícil, perillós, en el que haurem d’estar a la defensiva. Però s’obrirà una nova oportunitat. I alhora, forma part d’aquesta llum,  sé que els que hem defensat la Catalunya popular ininterrompudament des de 1936, amb persones ja absents, des de sigles diverses i en circumstàncies molt més difícils, hi serem com hi hem sigut sempre. Per col·laborar, si no allarguen les vacances d’estiu uns anyets, amb els que ara ens diran de traïdors per amunt.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s