EL PRINCIPI DE PASCAL

 

Blaise Pascal (1623-1662) fou un gran matemàtic i físic francès. A ell es deuen, entre d’altres teoremes i descobriments,  el anomenat “principi de Pascal”, que de manera resumida, explica que tota pressió exercida en un fluid es tramet amb igual intensitat en totes direccions i a tots els punts del fluid: es a dir, ho fa de forma constant.

Ignoro si la Sra. Marta Pascal té algun molt remot lligam familiar amb Blaise Pascal. La Sra. Pascal, que com tants altres dirigents del procés va néixer a Osona (concretament a Vic), no es física ni matemàtica. És una brillant politòloga. Però avui en les seves declaracions a la televisió del règim ha aplicat de manera exemplarment didàctica el principi físic de Pascal.

Ha afirmat tranquil·lament que “Catalunya en comú” ha deixat orfe al seu electorat en no doblegar-se a la antidemocràtica proposta del anomenat (per ells) referèndum que anuncien per el proper 1 d’Octubre. Crida poderosament l’atenció que una dirigent del PDECat blasmi a una formació rival acusant-la d’abandonar el seu electorat.

Li recordaré a la Sra Pascal, en forma de pregunta, alguna de les actuacions del seu anterior partit (CDC) i de l’actual, que només amb un any de vida ja apunta maneres.  No estic gaire segur que responguin a l’electorat que, fidelment, va acompanyar a CDC al llarg de tants anys.

Li sembla, Sra. Pascal,  que el seu electorat entén que per a obtenir majories estables s’aplanin al que vol la CUP, el partit que, entre d’altres bajanades, proposa  expropiar la catedral de Barcelona per a muntar-hi un economat?.  O un tema molt més transcendent: el veto al Sr. Mas com a president i la seva substitució per el Sr. Puigdemont. Creu que el seu electorat es sent emparat per aquesta línia d’acció política?

Pensa, Sra. Pascal, que el seu electorat vol que vagin fent, simultàniament, grans professions de fe independentista i pactin amb el PP al Congrés, fins i tot abstenint-se en la moció de censura al Sr Rajoy?.

El canvi de sigles de CDC a PDECat no és una decisió, d’altre banda obligada per els insuportables aromes que desprèn CDC, que ha deixat descol·locada a una part quantificable de la seva militància i a una part del seu electorat que quantificarem en les properes eleccions, si, com sembla, no els deixen aixoplugar-se sota ERC?

La corrupció sistèmica, el Sr. Gordó enfilat a dalt de tot de l’hemicicle, el 3% o més, els locals embargats, el Sr. Baiget sacrificat a l’altar del procés, la Sra. Conesa ( a qui no poden fulminar) expressant els mateixos o més grans dubtes sobre el 1-O, tot aquest batibull, satisfà a les seves bases i al seu electorat?

I, en clau d’humor, el avui  ja dimitit regidor del PDECat a L’Escala, ha omplert d’orgull patriòtic a la seva gent veient al “glorioso ejército” escenificant  la gesta de Perejil?.

Avui la Sra. Marta Pascal ha aprofitat l’ocasió i ha aplicat exemplarment el principi de Pascal: ha repartit la pressió a la que està sotmès el seu partit cercant vàlvules d’escapament.

I qui és el rival a batre? Algú pensa que el PP?. S’equivocaria greument. O el PSC, delitosos (ara potser ja nostàlgics) com estan uns i altres  per la sociovergència?. No, el rival a batre és Catalunya en comú, la força que diu no a la corrupció, a l’alienació de la democràcia sigui qui sigui qui la trepitja i en nom del que sigui. Avui, amb més o menys intensitat, des d’una part del sector independentista i des del contrari s’ha atacat a Catalunya en comú amb un argument fal·laç: no ens definim. Tendenciós, volgut i buscat error: estem perfectament definits, en favor de la democràcia, contra les lectures úniques de lleis fonamentals, per el respecte al Parlament de Catalunya i al Consell de Garanties,  en definitiva per un referèndum d’autodeterminació homologable i amb efectes reals. És ben legítim criticar aquesta posició en el que té de feble des del punt de vista dels altres partits, però, si els plau, no intentin enredar a l’electorat dient que o s’està amb la democràcia tal com l’entenen JxSí i la CUP o s’està amb el PP. Al setembre de  l’any 2015 els va sortir malament. Ara els sortirà pitjor. I a Catalunya, encara pitjor.

També, abusant de la imatge, podríem dir que la Sra. Pascal ha aplicat la tàctica del calamar o, si ens remuntem a uns quants segles abans de Pascal (Blaise), ha recordat la prèdica de Jesús quan va denunciar com és de senzill veure la palla en l’ull de l’altre i ignorar la biga en el propi.

Confesso que no estic gens tranquil sobre el futur electoral de Catalunya en comú.  Ningú sap com i sobre qui impactarà el final del procés tal com l’hem entès fina ara. Però el que sé segur és que un dels impactes més severs el tindrà el PDECat. Gran part del seu electorat ha quedat orfe. Aplicant el Principi de Pascal (Marta), és clar.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s