EL TOC DE CORNETA (i 2)

Des de 1977, ara fa 40 anys, s’han presentat 3 mocions de censura al Govern espanyol. Les dos primeres, de signes polítics i resultats idèntics (foren rebutjades) van servir per apropar Felipe González a la Moncloa (la primera) i per enterrar la carrera política del Sr. Hernández Mancha (la segona)

Des del meu punt de vista, i a l’espera dels resultats que pugui tenir, la tercera, la que va presentar com a candidat alternatiu a Pablo Iglesias és la que més contingut ha tingut i la que marca un possible camí de sortida a, entre molts altres temes,  la qüestió nacional catalana.

Pablo Iglesias va pronunciar un discurs memorable, en un debat de gran nivell que va forçar la sortida al faristol de Mariano Rajoy, que menystenia la moció i pensava no participar. Més enllà de l’anècdota, per mi el més important del que va exposar Pablo Iglesias es pot resumir en una idea bàsica, present al llarg del desenvolupament de tota la moció: aquella moció es presentà no tan sols a l’actual govern del PP (que també, motius en sobren) sinó  als darrers segles de la política espanyola. Es a dir, amb els  breus i complicats intervals de democràcia reformista, singularment la segona república, el govern espanyol de torn, gairebé sempre en col·laboració amb la dreta catalana, ha sigut una corretja de transmissió d’unes elits arcaiques, extractives, negades a qualsevol modernització.

La proposta de Unidos Podemos i el seu conjunt de forces associades, entre elles Catalunya en Comú és, precisament, acabar amb aquesta catàstrofe ancestral que impedeix que Espanya  sigui un projecte viable de futur. Només sortint d’aquest punt podem encarar la solució definitiva a la qüestió nacional catalana. I per això calen, imperiosament, dues transformacions polítiques.

La primera és treure (dit sigui en termes estrictament de democràcia) al PP i C’s del govern de les institucions. Cal canviar la majoria (és possible) al congrés dels Diputats, substituir l’actual govern minoritari i endegar un programa com més ambiciós millor de reforma de l’Estat. Sense posar, a priori, cap límit.

Per poder tirar endavant un projecte d’aquest calat és imprescindible el PSOE. La gran pregunta és si el PSOE (i a remolc seu el PSC) estan disposats a jugar de debò la carta del canvi, de la reforma en profunditat. El fet de que el Sr. Pedro Sánchez hagi guanyat les primàries i que la Sra. Margarita Robles sigui portaveu al Congrés  és molt millor que si la Sra. Susana Diaz encapçalés el PSOE. De fet, el resultat de les primàries és el resultat de la rebel·lió de la militància socialista contra “l’establishment”, un toc d’atenció en tota regla als qui pensen que amb el bipartidisme imperfecte i la monarquia es pot anar tirant indefinidament.  El primer que hauria de fer el Sr. Sánchez  és escombrar a fons casa seva. El dubte que jo tinc és si el Sr. Sánchez te capacitat, voluntat i força suficients per entomar els dos reptes, l’intern i el de la reforma de l’Estat, que tenen una més que considerable dimensió.

Per tant, el que acabarà fent el PSOE (i el PSC) avui per avui és una incògnita. Haurem d’esperar uns mesos per desvetllar-la, tot i que la reunió PSOE-PSC d’avui mateix ha sigut una galleda d’aigua freda. Malgrat això, les circumstàncies son favorables: el PP és el partit (junt am CDC) amb més corrupció sistèmica d’Europa. Absolutament conservador en el pitjor sentit (es a dir, partidari de la Espanya eterna) només hauria de tenir el suport del populisme ultra dretà i tenebrós de Ciutadans. Avui, el PP es vulnerable. A Espanya, si el PSOE vol, es pot fer un canvi a fons.

A Catalunya la situació es bastant homologable. Amb el curt interval dels dos tripartits, la dreta rància i corrupte que ha sigut el pujolisme (avui algú ha penjat la foto del Sr. Turull, flamant nou conseller, acompanyant al Jutjat al Sr. Oriol Pujol, delinqüent confés que acaba de pactar una condemna de dos anys i mig de presó) ha regit el govern amb criteris no gaire diferents que els de l’alternança PP-PSOE a Espanya.

Per tant, quan més aviat fem fora del govern al PDECat, més aviat podrem avançar cap a la solució del problemes de Catalunya, en primer i destacat lloc, el problema nacional.

Si a Espanya la clau la té el PSOE, a Catalunya la té ERC. I de moment, congruent amb la seva trajectòria (excepte el ja esmentat període dels tripartits) ERC s’arrenglera amb el conservadorisme i admet formar part, actualment, d’un únic grup parlamentari i participar d’un govern amb els hereus de la corrupció i del suport al bipartidisme monàrquic espanyol.  Tanmateix  avui, a Catalunya, existeix la possibilitat de formar una majoria alternativa que tindria, al meu parer, la possibilitat d’abordar les qüestions pendents. Com en el cas d’Espanya, què acabarà fent ERC és una incògnita. I a mi, el seu líder, el Sr. Junqueras, em suscita els mateix dubte que el Sr. Sánchez.

De moment, res indica que ERC vulgui canviar les coses i començar a cercar solucions. Avui mateix hi ha hagut un nou toc de corneta: ha sigut el toc de desbandada, la segona crisi de govern en una setmana a tan sols 78 dies d’un pretès referèndum que no té ni un sol acte ferm que permeti suposar que tindrà lloc. De fet els terminis que haurien de garantir-lo ja comencen a exhaurir-se.  ERC, per boca del Sr. Junqueras, ha assegurat que tot va bé i que immersos en un repte colossal tenir un daltabaix intern com el que és públic i notori que tenen, no significa res.

Si no canviem, com més aviat millor, els governs  a Espanya i a Catalunya, tenim mala peça al teler.  El PSOE I ERC tenen la paraula. Catalunya en comú ja hi som i hi serem.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s