Tres responsables i un “outsider”

A Catalunya la situació política s’agreuja dia que passa. I és pura evidència que a Espanya també. Dos bàndols confrontats han debolit l’estat de dret de manera pràcticament simultània i condueixen al país a una complicadíssima i perillosa situació. Què fer dons?

La realitat és que, promeses temeràries i histrionisme d’uns i altres a part, l’immensa majoria del afectats  no sabem que passarà fins el 1-O, i el que és més greu, encara menys ho sabem per desprès.  Tal com avui tenim la situació, es previsible que la gresca continuï, potser encara amb més força.  Personalment crec que el 1-O tots hi perdrem i tots dos bàndols ens voldran fer creure que han guanyat. Enrocats, continuaran la confrontació. És el pitjor dels escenaris.

Abans d’explicar, amb infinita modèstia, quina sortida hi veig, vull aclarir que no escric des de cap equidistància. Ans el contrari, escric des de la més absoluta constància: he defensat i defenso la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, homologat, acordat, amb garanties i vinculant. Una de les poques certeses que tenim és que el 1-O no serà això.

Qui son, dons, els tres responsables, “l’outsider” i que haurien de fer?. Des del meu punt de vista, una pas previ, condició “sine qua non” és apartar al PP del govern espanyol. Tot seguit començar un paquet de reformes de fons en diversos àmbits, per descomptat  el territorial, que haurien menester  una reforma a fons de la constitució. Soc conscient de que el que proposo és molt complicat, però és possible. Quin paper hi haurien de tenir, en la meva opinió, els tres responsables i l’outsider?

A nivell d’Espanya crec que el Sr. Pedro Sánchez i el PSOE haurien d’encapçalar la moció de censura per desblocar la situació. La doble victòria del Sr. Sánchez en les primàries i el congrés  del PSOE l’han col·locat en una posició immillorable, històrica, per a retornar al PSOE a l’esquerra socialdemòcrata. Malauradament la posició erràtica i equivocada amb que afronta la crisi d’aquests dies no concita l’optimisme. Posar-se incondicionalment al bàndol PP és un greu error. Possiblement el Sr. Pedro Sánchez té dos problemes: la seva pròpia limitació com estadista  i un grup parlamentari que no domina: la vella guàrdia del PSOE hi manté  ancoratges ben sòlids. Tanmateix crec que els militants socialistes que han donat al Sr. Sánchez la seva actual posició volen i esperen una conducta diferent. Crec que entendrien i donarien suport a la moció de censura. Esperem que acabi per entendre-ho ell i entomi el repte. Quan més aviat millor.

A Catalunya, la responsabilitat recau sobre el Sr. Oriol Junqueras i el seu partit ERC, al que dirigeix en el marc d’una envejable cohesió i pau interna. Tot sembla indicar que en les primeres eleccions catalanes que es convoquin, està cridat a la victòria i a exercir la responsabilitat de President de la Generalitat. Dons bé, des d’aquesta posició tan favorable el seu paper és, com el de Sánchez, possible i difícil. Crec que ell i el seu partit son els únics que tenen la possibilitat i la credibilitat per a poder explicar al conjunt de Catalunya i molt especialment als seus independentistes (hi ha independentistes més enllà de JxSí i la CUP), que hem de parar el procés en curs i, sense que ningú renunci a res, redirigir-lo, donat que tots els indicadors diuen que la situació actual no ens portarà a la independència, objectiu principal i històric del seu partit. El dia després de les eleccions catalanes haurà d’escollir amb prudència i amplitud de mires,en definitiva visió d’estat, quines son les forces polítiques adients per acompanyar-lo. I té una feina suplementària: convèncer al PDECat de que no tornin a fugir d’estudi i votin la moció de censura al PP alhora que, d’una o altra manera, a nivell de Catalunya entenguin la situació.

Presentar el tercer responsable és bastant més delicat. Des del meu punt de vista és el cap d’Estat. Sé de sobres que la Constitució vigent no li dona poder executiu. Se també que per el fet de no ser escollit, de ser un rei, pateix de manca de l’autoritat moral que tenen altres caps d’Estat que presideixen però no governen.  Però, tanmateix, crec que ell hauria de no entorpir l’operació, explicar al PP i a Mariano Rajoy que el seu temps (corrupció i desastre absolut en el tema Catalunya) és acabat i, finalment, suggerir a determinats poders fàctics (penso en Exèrcit i Ibex) que deixin que retorni la política com a instrument per a solucionar els problemes de la majoria. Tampoc es senzill, però és possible.

Breument, l’outsider: no és altre que el PNB. Per pura aritmètica, els seus vots son necessaris per a l’èxit de la moció de censura. Sense ells és gairebé impossible. En el seu cas, seguint les regles de l’aritmètica  (la contable, es clar) sembla relativament senzill que s’apuntin a l’operació.

Acabo amb la justificació dels que he deixat absents de responsabilitat, que no de protagonisme.

Mariano Rajoy i el PP son els sacrificats (justos i merescuts sacrificats) de la proposta. No cal atribuir-los cap responsabilitat en que tiri endavant.

Ciudadanos, com a partit anticatalà i de dretes, apèndix del PP, forma part del problema, no de la solució.

I finalment la galàxia de Podemos, Catalunya en comú, Compromís, en Marea i alguna part del grup mixt: no els atribueixo responsabilitat, però sí protagonisme; la responsabilitat ja l’han exercit presentant la moció de censura que no va obtenir l’èxit necessari. El protagonisme consisteix en que segur que hi seran de bell nou, que el seu concurs és imprescindible i garanteix l’èxit de l’operació, aquí i a Espanya.

Segurament es pot criticar la proposta des de molts punts de vista, especialment per la seva dificultat i el seu grau d’utopia. Però, des dels possibles errors, les dificultats i la utopia, crec que els responsables (els que jo identifico o qualsevol d’altre) ens han de proposar solucions noves, valentes, imaginatives, que ens permetin sortir del perillós fangar en que ens hem instal·lat. Altrament perpetuarem el desordre i passaran per malla els problemes de tot tipus als que, clavats al fangar, no ens afrontem.   Si us plau, es cerquen estadistes!!!!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s