EL DISCURSO DEL REY

A l’any 2010 es va produir un film remarcable en tots els sentits (interès històric, bona direcció, excel·lent repartiment) sobre l’abdicació del rei anglès en el seu germà Jordi, duc de York. El nou rei patia una tartamudesa que dificultava greument l’exercici de la seva funció. Es posà en mans d’un logopeda heterodox en els seus mètodes, que culminà amb èxit la tasca just quan Jordi de York va haver de fer el discurs més important del seu regnat: la declaració de guerra a l’Alemanya nazi.

Ahir vam assistir, en viu i en directa, a un discurs situat a les antìpodes  del que reprodueix el film. Ni el brillant logopeda de Jordi de York pot arreglar el més desafortunat, equivocat, inapropiat discurs que, amb tota certesa, era el més important del regnat de Felipe VI.

Va aparèixer en pantalla per etzibar un breu discurs que va resultar un absolut despropòsit. Insegur, trabucant-se i repetint paraules, les imatges visuals i gestuals del “Discurso del Rey”subratllen la gravetat del moment. Semblava que ni ell estava segur del que deia ni sabia el que havia de dir.

Però no el disculpo. Ahir Felipe VI va començar a abdicar, en no complir el que li imposa l’article 56 de la Constitució, que diu clarament que el Rei, entre les competències que se li reconeixen, “arbitra y modera”. La situació catalana i espanyola demana exactament això: arbitrar i moderar.

Va cometre errors descomunals: fer un discurs de part (la seva presència era perfectament intercanviable per Mariano Rajoy), renunciar a qualsevol petit gest de mediació i arbitratge, no dedicar ni una sola paraula a les persones ferides el 1-O, parlar com un monarca absolut i no com un Cap d’Estat d’un país democràtic i, finalment, el més greu: distingir entre bons i mals catalans, fer parts entre el poble català. Com Garcia Albiol.

Molts esperàvem, are és ben clar que de manera il·lusa, un paper actiu entre les parts, el que és propi d’un Cap d’Estat. En definitiva,el fracassat discurs de Felipe VI, lluny de rebaixar la tensió la va augmentar en decebre a la majoria de catalans i crec que a molts espanyols.

Però res és del tot negatiu. Després del dragon Kan de setembre (dies 6i 7 al Parlament, dia 20 detencions i conflicte al carrer) culminat amb la massacre del 1-O, per fi ens arriba una bona noticia: arrel del discurs, la dinastia borbònica ha començat la seva abdicació del tron espanyol. La tercra República ahir va fer un pas endevant.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s