L’HORA DE PORTUGAL.

Com és sabut, Portugal i Canàries comparteixen hora: una menys que els territoris peninsulars espanyols. Portugal, tot i això, ha avançat clarament a Espanya en el temps polític. Fem un breu repàs als esdeveniments més recents, els derivats de la crisi de 2008: Portugal, amb Grècia, foren països intervinguts, massacrats per la troika i els seus instruments. Més, fins i tot, que Espanya. L’ensulsiada portuguesa fou brutal: vaig tenir ocasió, en el meu darrer ( de moment) viatge a terres lusitanes, de comprovar-ho en directe; la caiguda de l’activitat econòmica fou espectacular. En pocs mesos els municipis apareixien devastats. El sistema bancari era incapaç, per exemple, de fer funcionar les targes de crèdit, l’emigració es disparà a nivells dels temps de la dictadura. El país, literalment, s’esmicolava. Malgrat això, la dreta va guanyar les darreres eleccions generals per bé que sense assolir majoria absoluta. El segon partit fou el Partit Socialista Portuguès, (PSP) obertament socialdemòcrata, liquidador de la revolució dels clavells i tant a la dreta com pot estar-hi el PSOE, per exemple. L’aritmètica electoral, però, feia possible una combinació mai assajada a Portugal: una coalició del PSP amb els tres partits d’esquerres: Partit Comunista Portuguès, Blogo i Verds. Ràpidament la dreta desqualificà la possibilitat d’aquesta coalició batejant-la amb un nom que va fer fortuna: la “geringonça”, que més o menys es pot traduir per el desgavell i que aquí (ja ho he sentit avui) es diria “el gobierno Frankenstein”. Permetin-me ara un salt en el temps: dons bé, el pacte es va fer, la responsabilitat dels tres partits d’esquerres els va conduir a un pacte amb el PSP i els resultats avui son a la vista de tothom; Portugal està millorant ostensiblement tots els seus indicadors. I no com a Espanya, on milloren tan sols el macroeconòmics, si no que allà la recuperació arriba millor, més ben repartida, els indicadors afavoreixen al global de la població. Fa poques setmanes Catalunya en Comú va tenir l’encert de convocar un acte explicatiu sobre el tema portuguès al Cassinet de Hostafrancs. Per simpatia i interès sobre el tema hi vaig assistir. Càrrecs polítics portuguesos dels partits d’esquerres ens van explicar les bases del procés, que sintetitzo tot seguit. El primer pas va ser la constatació, per part dels partits cridats a fer la coalició, de que el poble portuguès necessitava i volia un canvi. La conclusió fou que no es podia defraudar a l’electorat. I que un govern de dretes era molt pitjor que l’alternativa d’un govern del PSP. El segon pas fou actuar en conseqüència: bastir el pacte entre tots. Van fer servir la imaginació amb valentia i un punt d’heterodòxia, cercant que els sumava i deixant aparcat el que els separava. Van negociar bilateralment amb el PSP i en va resultar un compromís: l’esquerra no entrava al govern però pactava la legislatura en tres blocs temàtics: el primer el que s’ha de fer calendaritzat, a dates concretes, dins la legislatura. El segon bloc es el que s’ha de fer igualment al llarg de la legislatura, però sense compromís temporal. I el tercer bloc son els temes en que no hi havia acord però hi ha compromís de continuar-los debatent. La situació del pacte no és exempta de dificultats i tensions. Però l’essencial s’ha aconseguit: el poble portuguès va millorant la seva situació paulatinament i la sortida de la crisi portuguesa ja la voldríem per a nosaltres. Dons bé, la moció de censura del PSOE al PP ens col·loca exactament a l’hora portuguesa. Soc partidari d’un procés homòleg al portuguès i al meu parer hi son cridats tots els que no son o estan dins l’òrbita del PP i de Ciutadans. Crec que tenim una oportunitat i no la podem deixar passar. Oportunitat en tots sentits, òbviament també en el cas de Catalunya en el tema nacional. Les primeres impressions son bones, però em preocupen dos qüestions: el silenci, de moment, del PNV i, sobre tot, la reacció de l’ala dura i corrupta del PSOE, els de sempre, els que van defenestrar Sánchez i que no paren de conspirar contra ell. Desitjo de tot cor, ho necessitem imperiosament, que entre tots sapiguem posar el rellotge a l’hora de Portugal. Els propers dies seran apassionants.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s