CAMINS A CATALUNYA

El President Artur Mas ha fet unes declaracions a Catalunya Ràdio quin titular s’ha penjat en forma de tweet. Conté tres idees:

En la primera parla de la factura del procés i afirma que és alta. No puc fer altre cosa que esta doblement d’acord amb aquesta afirmació; ha sigut, és i serà encara més alta per a moltes persones individuals: polítics presos, altres que han triat fugir a l’estranger i no poden tornar a Catalunya si no és  ingressant a la presó, altres investigats i alguns més (entre ells el propi Artur Mas) amb el seus bens en tot o en part embargats. Aquest és un preu altíssim, intolerable, que mai s’hauria d’haver donat. Crec que una aclaparadora majoria de catalanes i catalans, independentistes o no, refusem transformar problemes polítics en qüestions judicials. Estic segur que el Sr. mas es referia a aquest preu (encara que eufemísticament en digui “conseqüències”), l’anulació del qual, des del meu parer, hauria de ser una de les prioritats absolutes del govern i del conjunt de la societat catalana. Malauradament no sembla que el govern camini en aquest sentit de manera efectiva. Altre cosa és la gesticulació i les declaracions que no porten a res si no és a empitjorar el muntant de la factura.

La segona part de la factura, que també ha sigut, és i serà més alta, és la que està pagant Catalunya, es a dir la seva població en conjunt. La llista és llarguíssima i no la escriuré de manera exhaustiva: paràlisi del Govern (amb totes les conseqüències manta vegada repetides), el Parlament aturat des de l’Octubre, fugida importantíssima d’empreses, pèrdua de cohesió social amb la corresponent cristal·lització de posicions extremes a les dos bandes i finalment, acabant l’estiu, balanç d’una temporada turística que ha donat xifres especialment dolentes a Catalunya, amb reculades superiors a la mitjana de Espanya. Vull creure que el Sr. Mas també inclou tot això en la factura.

Per ell, però, mirant-ho en perspectiva (“si ho mirem en perspectiva” diu el tweet) ha valgut la pena. Aquí el meu desacord és rotund, radical. Em sorprèn que un polític amb experiència com el Sr Mas digui que li val la pena tenir polítics honestos a la presó, nombrosos d’altres encausats i tantes situacions personals delicades com hi ha. Només per això crec (amb ple respecte a les valoracions individuals dels afectats) que el procés no val la pena. És clar que parlem de persones concretes i ningú, ni el Sr Mas ni molt menys jo, podem parlar en nom de qualsevol d’ells. Potser sí a alguns o a tots els val la pena. I cal respectar-ho sense reserves,

El que per a mi no té dubtes és el cost de la segona part de la factura. Catalunya no es mereix de cap manera la situació en que es troba. Sobretot per que hi ha arribat a canvi de res: el procés té molta força, poca sinceritat en els que el lideren i cap resultat tangible que permeti afirmar, com s’afirma massa sovint des de els dos extrems, que la independència és més a tocar que mai. No veig que haguem guanyat res, absolutament res. Estem, dons, pagant una factura que el propi Sr. Mas reconeix alta, a canvi de res. Per a mi, una situació del tot indesitjable.

En la tercera part el Sr. Mas afirma, en forma d’interrogant,  “però quin altre camí hi havia a Catalunya?”. Sorprèn que un polític experimentat i capacitat com Artur Mas formuli aquesta pregunta. Tan sols des del desconeixement més absolut o des d’una mala fe impensable es pot fer  servir la pregunta per a confirmar que el camí que ens està portant al desastre és l’encertat.

No és veritat que no hi hagi altre camí a Catalunya. De fet n’hi ha diversos i tots ells tenen representació al Parlament: des de la revolució utòpica de la CUP fins l’anorreament de Catalunya que proposa C’s. Hi ha també el que jo crec més  adequat, el que fa que un tram molt llarg del camí es pugui fer amb una amplia majoria: anar aprofundint en el reconeixement nacional de Catalunya, governant el dia a dia de la Generalitat, guanyant espais i arraconant als dos extrems. Certament és un camí llarg, difícil, amb moltes variables, sense terminis, però que té moltes virtuts imprescindibles: en cap moment s’hi posa en qüestió la democràcia (que fa gairebé un any, el 6/7 de setembre, va ser debolida a Catalunya seguint el camí del Sr Mas/Puigdemont), ningú ha de renunciar als seus legítims i legals anhels i a la seva ideologia, s’ha de donar una oportunitat a la reconcialiació pactant la sortida dels presos i la tornada dels fugits, arxivant procediments judicials als que encara hi som a temps, s’han de marginar els extrems i cal urgentment començar a governar Catalunya de bell nou.

Em temo, però,, que la consigna llençada des de Waterloo per el Sr. Puigdemont i el seu grup de seguidors no va per aquest camí: s’entossudeixen a continuar el camí estèril i contraproduent de la unilateralitat. Gràcies a aaquesta lamentable posició avui Catalunya és més lluny de la independència que fa tres anys i una part dels dirigents del “procés” son cada vegada més propers a Erdogan, Orban, Kascynski i tant d’altres.

Sr. Mas: el seu camí no ha valgut, no val ni valdrà la pena.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s